El pont de Vallcarca és una obra d’enginyeria que des del 1923 uneix els barris del Putxet i del Coll. Carme Ferrer Vega, membre del Grup d’Estudis del Coll-Vallcarca, explica al programa Va passar aquí que aquest projecte va permetre superar una orografia impossible a finals del segle XIX.
Del ferro al formigó armat
Ferrer Vega assenyala que a la zona al voltant del pont de Vallcarca actual abans de la seva construcció hi havia una gran barrancada i unes rieres que baixaven des de Collserola i des del barri del Coll fins a la riera de Cassoles. Això feia que no es pogués circular i els barris no es relacionessin entre si.
Després d’una mobilització veïnal el 1908 es va posar la primera pedra per a la construcció del viaducte. Inicialment es va encarregar el projecte a l’arquitecte Miquel Pascual i Tintorer, que volia utilitzar el ferro. Però Pascual va morir el 1916 i el nou arquitecte que va assumir l’obra, Antoni Vila, va optar per utilitzar el formigó armat.
El viaducte de Vallcarca es va inaugurar el 23 de febrer del 1923, tot i que no es va obrir al trànsit fins al 3 de març. Això va permetre millorar les comunicacions i instal·lar una parada de taxis i una altra d’un òmnibus que pujava des de la plaça de Lesseps fins al Coll. El pont també va promoure més habitatge i va dinamitzar el comerç i la indústria.
Un pont de pel·lícula
El pont de Vallcarca ha estat protagonista de més de 100 publicacions, com les novel·les de Juan Marsé, Joan Perucho i David Castillo. Ferrer Vega també recorda la pel·lícula A tres metres sobre el cel, de Fernando González Molina.
Remarca que el 2023 es va celebrar el centenari del viaducte i va ser un encert fer-lo de formigó armat perquè “ha resistit 100 anys d’història i, a més, és una icona per al barri i per a la ciutat“.
