La plaça de les Glòries és un punt neuràlgic de la ciutat, on conflueixen tres dels eixos que creuen Barcelona d’est a oest: Diagonal, Meridiana i Gran Via. Maria Buhigas, arquitecta en cap de l’Ajuntament de Barcelona, explica al Va passar aquí que la plaça de les Glòries “ha tingut diferents configuracions” i que ara han acabat la darrera “amb un parc per a tota la ciutat“.
De la plaça de Cerdà a la transformació olímpica
El primer plànol on surt la plaça de les Glòries és del 1860 al projecte original del Pla Cerdà, assenyala Buhigas. Afegeix que ja aleshores “s’identifica com un espai de centralitat important” perquè és on es creuen “els tres eixos que configuren tota l’organització de direccions del Pla Cerdà”. Tot i això, apunta Buhigas, “la configuració de les Glòries no té un perímetre o uns límits tan definits fins molt més endavant”.
Buhigas remarca que la configuració de la plaça de les Glòries “més propera als nostres dies”, la del 1950, té a veure amb el concepte “de la Meridiana com a autovia d’entrada a la ciutat”. Remarca que “tots recordem aquell escalèxtric que endollava aquesta autovia a la trama de carrers de la ciutat”.
Després es porta a terme “la primera transformació olímpica” el 1992, que “porta la definició d’un nus”, assenyala Buhigas. Aquest nus de l’època olímpica anirà acompanyat de l’obertura de la Diagonal i el primer semàfor de la Meridiana. La transformació d’aquestes dues vies en carrers, destaca Buhigas, “reubica la posició de la plaça de les Glòries“.
El Compromís per Glòries
Al voltant del 2003 i el 2004 l’Ajuntament de Barcelona inicia amb els veïns un treball de reflexió sobre aquest espai, apunta Buhigas, que culminarà amb la signatura del Compromís per Glòries del 2007. D’aquesta manera, s’acordava la creació d’un parc, la construcció dels túnels i la derivació del trànsit per sota. A més, s’afegeix el “complement d’equipaments i habitatge que acabarà de configurar les vores d’aquest espai”.
Buhigas puntualitza que en la transformació de la plaça de les Glòries s’hauran destinat entre 550 i 600 milions d’euros. Encara que es pugui pensar que en aquest procés hi han hagut “diferents intents fallits“, assenyala Buhigas, considera que “les ciutats evolucionen i, per tant, hi ha decisions en un determinat moment que corresponen a un context determinat”.
