A l’avinguda Diagonal, 578, l’antiquari francès Pierre Lottier hi tenia el magatzem on guardava les obres robades per la Gestapo a París. Xavier Juncosa i Gurguí, historiador i autor del llibre La doble vida de Pierre Lottier, explica al programa Va passar aquí que Lottier va revendre aquestes obres a Barcelona entre el 1940 i el 1944.
La xarxa de revenda dels nazis
Juncosa destaca que una font de finançament dels nazis eren els objectes i obres d’art que robaven als jueus abans d’enviar-los als camps de concentració. Aquests béns els revenien després a països com Suïssa, Espanya o Portugal. Juncosa assenyala que la ruta París-Barcelona i Marsella-Barcelona de revenda d’obres d’art robades la feia Pierre Lottier.
Lottier revenia la majoria d’obres, destaca Juncosa, a una botiga molt coneguda de mobles i subhastes que es deia Manonellas, situada a la Gran Via cantonada amb Urgell. Després Lottier es quedava un percentatge de les vendes, que segons Juncosa deuria ser d’un 30 o 40 per cent, i transferia la resta de diners a la Gestapo de París o Marsella.
La doble vida de Lottier
L’agost del 1944 França va quedar alliberada pels aliats i els nazis es van veure obligats a fugir. Per tant, assenyala Juncosa, “el negoci de Pierre Lottier es va acabar” i hauria estat detingut i empresonat si s’hagués quedat a França. Però Lottier es va refugiar a Barcelona i, segons Juncosa, en ser un home d’extrema dreta el tractaven bé.
A partir d’aquí, va continuar la seva tasca com antiquari, també es va dedicar al disseny d’interiors i va esdevenir una persona molt coneguda. Juncosa destaca que Lottier fins i tot va decorar i va fer l’interiorisme de la casa que l’actriu Ava Gardner va comprar a La Moraleja de Madrid.
A més, Lottier també es va fer restaurador i hoteler i va obrir l’Hostal Cadaqués entre el 1955 i el 1965. Després es va vendre aquest hostal i va marxar a Santa Susanna, on va crear un restaurant de luxe. Va morir el 1987 i va ser enterrat a Pineda de Mar. Juncosa assenyala: “Lottier es presentava d’una manera però en el seu interior, rere la capa de maquillatge que s’havia dissenyat, hi havia fang, només hi havia fang“.
