Imatge de l'autor/a
Jordi Escofet

El petó de la mort és una escultura ubicada a la sepultura de la família Llaudet Soler al cementiri del Poblenou. Adrià Terol, gestor cultural i historiador, explica al programa Va passar aquí com l’obra es va realitzar el 1930 pels tallers de Jaume Barba. El 1980 se’n va exposar una fotografia a una mostra de Berlín i, a partir d’aleshores, es va fer molt coneguda. Terol assegura que des d’aquell moment molta gent va començar a venir a aquest cementiri de Barcelona per veure-la, també molts turistes.

La mort d’un fill adolescent

Terol remarca que la família Llaudet Soler eren industrials del tèxtil i propietaris de la Colònia Llaudet de Sant Joan de les Abadesses. També era una família coneguda perquè uns dels seus fills, Enric Llaudet, va ser president del Barça als anys 60 i fundador del Trofeu Joan Gamper. De fet, l’encàrrec als tallers de Jaume Barba es va fer per la mort d’un altre dels fills de la família Llaudet Soler quan era adolescent.

Terol assenyala que encara que El petó de la mort porta la signatura dels tallers de Jaume Barba, es creu que l’autor és Joan Fontbernat, que també era gendre de Jaume Barba. L’escultura està inspirada en un relleu de l’escultor italià Lorenzo Maroni ubicat al cementiri Monumentale de Milà.

A l’obra del cementiri del Poblenou hi surt representat un àngel de la mort que s’emporta la vida d’un jove a través d’una abraçada i, sobretot, d’un petó. El jove es veu amb la boca entreoberta i expirant el seu últim alè amb el ventre ensorrat. Terol remarca que “amb la posició dels braços caiguts i recolzant les mans sobre terra es pot entendre que és el moment del defalliment del cos humà“.

La cita de Verdaguer

A la base d’El petó de la mort hi ha un vers escrit per Mossèn Cinto i Verdaguer:

L’Atlàntida (1877)
“Mes son cor jovenívol no pot més,
en ses venes la sang s’atura i glaça
i l’esma perduda a la fe s’abraça
sentint-se caure de la mort al bes.”
Mossèn Cinto i Verdaguer

Terol assenyala que l’escultura d‘El petó de la mort pertany a una època en què “la burgesia feia ús de l’art i la cultura com a distinció social i això es pot veure clarament als cementiris de Barcelona“. Remarca que El petó de la mort “és l’escultura funerària més famosa de Barcelona i, probablement, també d’Europa“.