A la riera de Sant Miquel, al número 41, hi ha l’Escola Josep Maria Jujol, al mateix edifici on hi havia els tallers de Pere Mañach. Mariàngels Fondevila, conservadora d’art modern del MNAC, explica al Va passar aquí que Mañach, a més de ser un industrial de la metal·listeria també va ser un intermediari d’art. Entre els artistes que va promocionar hi havia Picasso i Miró.
El Boulevard Clichy de París
Fondevila assenyala que el pare de Pere Mañach, Salvador Mañach i Trias, havia fundat una serralleria que es va fer molt popular perquè fabricaven uns panys de seguretat que es van instal·lar a edificis tan importants com la Casa Amatller, la Casa Batlló i la Casa Milà.
Pere Mañach va començar a treballar als tallers del seu pare, però “cansat de la rutina familiar i amb un esperit bohemi va voler marxar a París“, explica Fondevila. Afegeix que, a més, la família va aconsellar-lo que marxés a la capital francesa perquè aleshores Pere Mañach “flirtejava amb l’anarquisme“.
Quan Mañach arriba a París a finals del segle XIX, remarca Fondevila, es relaciona amb la colònia d’artistes catalans, on li atreu “enormement el talent de Picasso“, aleshores un jove malagueny de 19 anys.
Mañach acaba fent un contracte de 150 francs mensuals amb aquest artista a canvi de la seva obra i també li ofereix compartir el seu taller al Boulevard Clichy de París. En aquest sentit, Fondevila remarca que Pere Mañach ha passat a la història perquè va organitzar la primera exposició de Picasso a les Galeries Vollard. Després d’això, afegeix Fondevila, la relació entre tots dos “es va anar refredant” i es va acabar trencant.
Retorn a Barcelona
Pere Mañach torna a Barcelona i es fa càrrec del negoci familiar després de la mort del seu pare, el 1904. El 1916 va voler ampliar el negoci i va fer un taller de nova planta. Va encarregar la construcció a Josep Maria Jujol, aleshores un jove arquitecte.
A les naus del nou edifici, explica Fondevila, van arribar a treballar una setantena d’obrers fabricant panys, claus i caixes fortes. Però el taller també va tenir altres usos durant la Primera Guerra Mundial i, fins i tot, a la Guerra Civil van treballar pel Comitè de Defensa de la CNT.
Fondevila destaca que Pere Mañach “és una figura perifèrica perquè sempre ha estat a l’ombra del gran astre de Picasso“. Però assenyala que “és molt més que això”, perquè “és un industrial que té un olfacte molt especial per captar i promocionar artistes emergents“.