Pere Balañá Espinós va ser propietari de cinemes i teatres de Barcelona i de la plaça de braus de la Monumental. Per Josep Guixà, periodista i autor del llibre Balañá, el mayor espectáculo del mundo, Balañá “és com un dels molts personatges de les novel·les del segle XIX que va començar guanyant-se la vida pel carrer i va acabar sent uns dels empresaris més populars de la Barcelona del segle XX”.
Josep Guixà explica en aquest capítol del programa Va passar aquí els orígens de Pere Balañá. En un primer moment, va començar venent llet al carrer. Més tard, va tenir la seva pròpia lleteria amb l’ajuda del seu futur sogre. Però com diu Guixà, “ell tenia més ambicions, i volia ser empresari de bestiar”. Viatjava a Suïssa i a Holanda per comprar vaques i hi comerciava. Finalment, es va introduir a l’escorxador que, en aquell moment, era un negoci molt important.
El primer salt que va fer Balañá va ser quan va començar a vendre carn de toro de lídia a les portes de la plaça de braus de la Monumental. Aquesta carn no es podia vendre als mercats municipals, però es feia la vista grossa i es permetia que els carnissers hi instal·lessin una petita parada ambulant. Aquesta va ser la porta d’entrada de Balañá al món taurí, que li va permetre guanyar molts diners i molta fama.
Pere Balañá, ja com a propietari de la Monumental, va fomentar la rivalitat entre toreros per generar més espectacle. Aquesta visió de com havia de ser el negoci de l’entreteniment, el va portar a ser propietari de sales de cinema i a organitzar espectacles de circ. Va comprar cinemes com el Coliseum o el Novedades, i a construir-ne de nous com l’Aribau, l’Urgell o el Palacio Balañá. Va arribar a ser tan famós que se’l considera tota una icona del món de l’oci de la Barcelona del franquisme.
