L’Escola Parc del Guinardó va ser una de les tres primeres escoles innovadores de Barcelona. Maria Clara Forteza, exalumna de l’escola i coautora del llibre Una joia d’escola. L’Escola Parc del Guinardó, explica al Va passar aquí que aquest equipament educatiu estava en una zona “privilegiada”, dalt d’una muntanya. Forteza remarca que “va ser una joia” perquè “no només ensenyava a llegir, escriure i comptar, sinó que educava a fons a les criatures“.
L’escola nova i el mètode Montessori
Forteza destaca que l’Escola Parc del Guinardó va néixer per introduir l’escola nova, activa i introduir el mètode Montessori. Va ser la tercera de les escoles a l’aire lliure i que introduïen aquests mètodes a Barcelona. La primera va ser l’Escola del Bosc a Montjuïc, la segona l’Escola del Mar i la tercera l’Escola Parc del Guinardó, fundada el 1923.
A l’Escola Parc del Guinardó s’hi feia dibuix al natural, pintura i s’escoltava música clàssica. Una part de les activitats també es feien a la muntanya, explica Forteza, on sortien a buscar plantes, observar les flors a la primavera i preparaven les excursions amb l’Angeleta Ferrer, llicenciada en Ciències Naturals i filla de Rosa Sensat.
Una escola per a infants amb malalties respiratòries
Forteza remarca que l’Escola del Guinardó es va fundar especialment per acollir fills i filles de famílies treballadores i també infants amb malalties respiratòries. L’objectiu era que poguessin millorar la seva salut estudiant a una escola a l’aire lliure al mig de la muntanya.
L’Escola Parc del Guinardó té tres edificis de l’arquitecte Adolf Florensa, assenyala Forteza. Remarca que es va fundar “amb una ideologia molt clara” que espera que “conservi el més important”.
