A la muntanya de Montjuïc, a l’entrada dels Jardins de Joan Brossa, hi havia una de les entrades del Parc d’Atraccions de Montjuïc, que durant 32 anys va ser un temple d’oci per a les famílies barcelonines.

Els primers parcs de Montjuïc

Montjuïc havia estat una zona rural i militar, però amb l’Exposició Internacional del 1929 es va començar a urbanitzar. En aquella època ja hi ha constància de dos parcs d’atraccions: un de molt petit que va durrar molt poc, i el Maricel, que va funcionar de l’any 1930 al 36 i que estava situat on ara hi ha la sortida del funicular. Als anys 40, després de la guerra, va haver-hi alguna iniciativa per fer-ne un altre però no va prosperar.

 

El nou parc, amb aires veneçolans

Als anys 60, aprofitant el creixement econòmic de Barcelona i el desig de les autoritats de treure les barraques de Montjuïc, l’Ajuntament va veure amb bons ulls un nou projecte de parc impulsat per l’empresari veneçolà Borges Villegas. L’any 1966 es va inaugurar el nou parc d’atraccions, això sí, amb molts materials que Borges Villegas va portar d’un parc que ja havia muntat a Caracas.

D’aquelles primeres atraccions que van venir de Veneçuela, la més popular va ser El Loco Ratón, una muntanya russa. Aquesta atracció, com moltes altres, va durar fins l’any 70, quan es va renovar l’espai.

Entre les atraccions noves, destacaven les muntanyes russes, més atrevides que l’anterior. Hi havia El Boomerang, la muntanya russa més alta d’Espanya, o El Martell, entre d’altres.

L’any 1973, Borges Villegas va plegar i se’n va tornar a Veneçuela. Va agafar el relleu del parc un altre empresari anomenat Merino. De nou, es van renovar les atraccions de l’espai i moltes de les noves eren fetes a Barcelona.

Problemes econòmics i massa competència

Als anys 80, el parc va viure problemes laborals associats amb la crisi econòmica. Tot i que va aguantar, les obres del jocs olímpics i l’aparició dels parcs temàtics li van restar popularitat i clientela. En aquella època també es va potenciar molt el parc del Tibidabo. Malgrat tot, el 1992 encara s’hi van fer inversions. Però van aparèixer nous problemes, aquest cop amb l’Ajuntament a causa de la concessió, i es va començar a parlar de tancar-lo.

Els darrers anys, el parc va agonitzar. Fins i tot, hi va haver un accident per la manca de manteniment de la instal·lació. A les nits hi entrava gent de tota mena. El parc va tancar definitivament el 1998 i va quedar abandonat.

Les restes del parc, avui

Avui, al llarg de la muntanya de Montjuïc encara hi queden restes d’aquell parc. Per exemple, a l’espai que havien ocupat unes antigues batèries militars de la Guerra de Cuba, les Àlvarez de Castro, que es va aprofitar per fer-hi un túnel per on passava un trenet o el passatge de la por.

També s’hi manté una estructura en forma de teulada que havia estat el bar Parasol o bar Fanta, molt popular a l’època. El parc havia arribat a tenir 20 bars, dels quals només se’n conserven restes de dos. També hi havia hagut quatre restaurants, una discoteca i un teatre amb capacitat per a 6.000 espectadors.