compartir
Al carrer de l’Argenteria, número 64, va morir el poeta Joan Salvat-Papasseit l’any 1924, quan només tenia 30 anys. Ferran Aisa, historiador i escriptor, explica al Va passar aquí que Papasseit venia “d’una família humil” i que va ser un poeta d’avantguarda que es considerava catalanista i anarquista.
Formació a l’Ateneu Enciclopèdic Popular
Aisa assenyala que el pare de Papasseit treballava en un vaixell i que va morir “tràgicament” fent el trajecte de Barcelona a Cadis. La seva mare, Elvira Papasseit Orobitx, quan es va quedar vídua va portar els seus fills a l’Asil Naval, on van estudiar l’ensenyament primari.
Aisa destaca que Papasseit va entrar al món de les lletres i de la cultura en general a través de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, on es va afiliar l’any 1911. A la biblioteca d’aquesta entitat va poder llegir llibres d’autors com Gorki o Kropotkin, que es van convertir en part de la seva formació. També va poder anar a conferències que es van fer a l’Ateneu per Gabriel Alomar, Francesc Layret o Salvador Seguí.
A partir del 1913, explica Aisa, Papasseit entra en contacte amb la premsa revolucionària que es feia en aquell moment a Barcelona, com Los Miserables. També participa a les tertúlies que es fan al Bar del Centro i comença a escriure els seus primers articles, en què defensa el moviment obrer. Com a poeta d’avantguarda, destaca Aisa, Papasseit trenca amb les normes establertes. A la seva obra també hi apareix un Papasseit més romàntic i costumista.
Recuperat per la Nova Cançó
Aisa assenyala que Papasseit “va ser oblidat moltes vegades tant pel noucentisme de l’època com pels literats burgesos”. Però posteriorment, afegeix Aisa, va ser recuperat als anys 60 amb l’aparició d’un llibre de la seva antologia i pel moviment de la Nova Cançó. Entre els poemes que es van musicar, Aisa destaca els que van interpretar Ovidi Montllor, Joan Manuel Serrat i Xavier Ribalta.
