El Palau Sant Jordi de Barcelona es manté en la memòria col·lectiva com el punt de partida i un escenari clau per al tenis estatal, després d’acollir la consecució de la primera i la quarta Copa Davis de la història de l’equip a l’any 2000 i l’any 2009, respectivament. Aquestes fites van consolidar la capital catalana com un centre neuràgic d’aquest esport a escala internacional.
La conquesta històrica de l’any 2000 contra Austràlia
L’any 2000, Barcelona va ser l’escenari escollit per disputar la final davant de l’equip australià. Aquesta elecció va respondre a la capacitat de la instal·lació per complir tots els estàndards de la Federació Internacional de Tenis, sumat al fort arrelament d’aquest esport a la societat catalana i la presència de nombrosos jugadors i clubs d’alt nivell.
Abans d’aquesta edició, Espanya mai no havia aconseguit el títol mundial, equivalent al Mundial de futbol, havent perdut dues finals prèvies contra el mateix conjunt australià l’any 1965 i l’any 1967.
L’eliminatòria no va ser gens fàcil. En el primer enfrontament, Albert Costa va caure davant de Lleyton Hewitt en un partit molt dur de més de quatre hores resolt en cinc sets. Posteriorment, el jove Juan Carlos Ferrero va empatar contra Patrick Rafter, que es va retirar per dolors musculars al quart set quan el valencià ja dominava. El punt definitiu del dobles va ser a favor de la parella formada per l’Àlex Corretja i el Joan Balcells, que es van imposar als experimentats australians Mark Woodforde i Sandon Stolle.
Com a dada curiosa, un jove Rafa Nadal de només 14 anys va exercir de portador de la bandera espanyola a la grada, sense imaginar que quatre anys més tard es convertiria en campió del torneig.
El triomf contundent de l’any 2009 davant de la República Txeca
Després de les victòries a Sevilla l’any 2004 contra els Estats Units i a Mar del Plata contra l’Argentina l’any 2008, la competició va tornar al Palau Sant Jordi l’any 2009 per enfrontar la selecció espanyola amb la República Txeca.
El primer punt el va segellar Rafa Nadal, en aquells moments número dos del món, i va superar en tres sets Tomáš Berdych. El segon partit va enfrontar David Ferrer amb Radek Štěpánek, en què el txec va sorprendre guanyant els dos primers sets. No obstant això, Ferrer va protagonitzar una remuntada èpica trencant el servei amb 5 a 4 al tercer set i enduent-se el duel per 8 a 6 al cinquè, considerat el punt d’inflexió de l’eliminatòria.
En la jornada de dobles, la parella formada per Fernando Verdasco i Feliciano López tampoc no va tenir problemes per sumar un nou punt. Amb els dos duels individuals finals ja intranscendents, la selecció va tancar l’eliminatòria amb un contundent 5 a 0 sobre terra batuda, una superfície on Espanya ha acumulat els millors especialistes del món durant les últimes dues dècades.
En les dues ocasions, la ciutadania de Barcelona s’hi va bolcar plenament, i va convertir l’experiència en un èxit rotund per a la ciutat.
