compartir
El Camp Municipal Narcís Sala és l’estadi de la Unió Esportiva Sant Andreu. Jordi Petit, membre del grup de recerca històrica de la UE Sant Andreu, explica al Va passar aquí que “el Sant Andreu, des dels seus inicis, ha representat Catalunya amb els colors de la seva samarreta”.
De les quatre barres a l’escissió
Petit assenyala que el 21 de gener del 1909 va aparèixer una notícia al Mundo Deportivo en què s’anunciava que es volia fer un equip de futbol a Sant Andreu. El club es va fundar al febrer, però no van poder jugar fins al mes de maig “perquè no tenien prou jugadors”, matisa Petit. El primer partit del qual es té constància es va disputar el 30 de maig del 1909. Aleshores s’anomenava Club Z i la samarreta era blava, que eren els colors de la bandera municipal de Sant Andreu.
A partir del setembre el club va passar a anomenar-se Sociedad Deportiva Andresense. És aleshores, destaca Petit, “quan agafen els colors de la samarreta actual del Sant Andreu: les quatre barres amb el pantaló negre“. Aquest club va existir fins a l’any 1925, però amb una petita escissió el 1911, subratlla Petit.
En aquell moment, Lluís Montell, un amic de Joan Gamper, proposa professionalitzar més l’equip i participar en una competició que es volia desvincular de la Federació Catalana. El president de l’Andresense no ho veu clar i la plantilla acaba marxant amb Lluís Montell i funden el nou club: l’Avenç de l’Sport.
L’Andresense es queda amb els jugadors del segon equip defensant la bandera quadribarrada. Mentrestant, l’Avenç, que va jugar a la Primera Divisió catalana, va lluir una samarreta amb els colors blanc i vermell i un pantaló blau.
La refundació i la censura franquista
L’any 1925 els dos clubs es van refundar i van adoptar la samarreta quadribarrada. L’1 d’agost del 1925 l’antic camp de l’Avenç de l’Sport es converteix en l’estadi de la Unió Esportiva Sant Andreu. Des d’aleshores el club va lluir el conjunt amb les quatre barres fins al 15 de gener del 1939, quan es va disputar l’últim partit amb aquest equipament de joc.
Amb l’entrada de les tropes franquistes, el futbol es va acabar però Petit explica que “el Sant Andreu va estar poc temps” en aquesta situació. “Va ser el segon equip, després de l’Espanyol”, que va tornar a jugar partits de futbol, perquè el president de la UE Sant Andreu pertanyia al Círculo Español, i “el règim va considerar que era una persona de fiar”.
El que sí va canviar va ser l’escut i la samarreta del Sant Andreu, que va adoptar el color blanc durant la temporada 1939-40. Aquesta samarreta va durar només un any, perquè el club va aconseguir que el règim franquista li deixés portar els colors blau i groc, que són els del municipi de Sant Andreu.
Amb la caiguda del nazisme i la fi de la Segona Guerra Mundial, el Sant Andreu va recuperar els colors del club però amb set barres en lloc de quatre. A mitjans dels anys 60 les set barres es van reduir a cinc. Però no va ser fins al 16 de desembre del 1973, en un partit amb l’Hèrcules d’Alacant, quan es va poder recuperar la samarreta quadribarrada. “Des de l’any 1973 fins a l’actualitat el Sant Andreu ha continuat portant aquests colors i defensant la senyera“, conclou Petit.
