Hi ha diferents versions que intenten trobar una resposta sobre l’origen del nom del carrer dels Petons, segons assenyala l’historiador Dani Cortijo al programa Va passar aquí. La hipòtesi més “plausible i planera”, explica Cortijo, és que, en ser un carrer sense sortida i amb finestres bastant petites als seus edificis, servia d’amagatall als amants per deixar anar les seves passions. Però aquesta no és l’única hipòtesi que s’ha explorat, n’hi ha d’altres.
La llegenda de l’últim petó abans de la forca
Cortijo remarca que una altra teoria, potser la més estesa de totes, assenyala el carrer dels Petons com el lloc on s’acomiadaven de les seves famílies les persones que havien de ser executades a la forca de l’esplanada de la Ciutadella.
Cortijo descarta totalment aquesta hipòtesi perquè el carrer dels Petons ja existia amb aquest nom abans que l’esplanada de la Ciutadella es convertís en un lloc d’execucions. A més, tampoc no és factible que en un lloc militaritzat es deixés marxar a un carreró a la gent que s’estava a punt d’executar.
La teoria del senyor Pontons
Cortijo apunta que aquest carrer de Ciutat Vella no sempre ha tingut aquest nom. Primer es va dir carrer de Jaume Negre, després carrer de la Fusina i, finalment, carrer dels Petons. Però abans es deia carrer dels “Patons”, amb “a”. D’una banda cal tenir en compte que la llengua catalana no es va normalitzar fins bastant més tard.
Però també hi ha constància de l’existència d’un senyor que es deia Joan Pontons, al carrer del Portal Nou. Per tant, una altra teoria podria ser que, per proximitat a aquest carrer, inicialment es digués Pontons i acabés derivant en “Patons” i, finalment, en Petons.
Cortijo conclou que l’origen del nom del carrer dels Petons és bastant incert i potser no s’arribi a esbrinar mai. Però al cap i a la fi, diu, “s’ha de quedar així”, assenyala Cortijo, és un nom que “ja està prou bé i és un nom maco”.
