A la plaça de Vázquez Montalbán, al número 14 de l’antic carrer de Sadurní, va néixer el 1987 Arrels Fundació, que acompanya persones sense llar. Ramon Noró Camats, voluntari i membre de l’equip creador d’Arrels, explica al Va passar aquí que “als anys 80, recent recuperada la democràcia, trobàvem persones que encara no gaudien del que havien de ser els seus drets”. En aquest context, assenyala Noró, “persones vinculades a comunitats cristianes del Poble-sec i de la Barceloneta es van posar d’acord per començar a donar una resposta a aquestes persones”.
Pocs recursos i molt voluntariat
Noró destaca que a Barcelona als anys 80 “els serveis d’atenció a persones sense llar eren absolutament escassos”. En aquest context van presentar un projecte per crear un centre obert 24 hores per atendre 50 persones del carrer. Noró remarca que “aquest somni, donades les limitacions que teníem de recursos, no va poder ser”. Però sí van trobar un petit local de 60 metres quadrats a l’antic carrer de Sadurní.
Malgrat aquestes limitacions, remarca Noró, sí tenien voluntaris que van sortir al carrer a buscar les persones que volien ajudar. D’aquesta manera, recorda Noró, van descobrir que “la relació personal era un element clau”. De fet, el nom de la fundació va sortir d’aquesta experiència, amb la idea que “les persones desarrelades tornessin a tenir un espai, un lloc de trobada i un acompanyament”.
3.000 persones ateses
Noró apunta que “el primer any de funcionament d’Arrels era només amb voluntaris”, però el segon any ja van tenir el primer treballador contractat, que va ser ell mateix. Actualment disposen d’un centre obert al carrer de la Riereta, al barri del Raval, que és la seu de la fundació i atenen al voltant de 3.000 persones a l’any. També gestionen 100 habitatges dirigits a “persones que han viscut al carrer” i intenten conscienciar a la societat sobre les causes que porten a aquesta situació.
Noró remarca que, desgraciadament, “fa falta més Arrels des del vessant privat i públic”. Insisteix que l’administració és la que té més responsabilitats i des d’Arrels han posat en marxa “petits projectes que, després, tant de bo que es puguin reproduir“.
