compartir
Al cor de Collserola s’amaga, en un estat ruïnós, el que antigament havia estat la Ciudad de los Muchachos. L’historiador Dani Cortijo explica al Va passar aquí que “per entendre la història d’aquesta institució ens hem de remuntar al franquisme“.
Un “triangle assistencial”
Durant el franquisme, l’alcalde Mateu, inspirat en els principis d’auxili social del règim, va convertir el Pabellón de las Misiones de Montjuïc en el Pabellón de Clasificación de Mendigos. El que feien, assenyala Cortijo, era agafar joves “amb risc d’exclusió social” i “els classificaven en diferents institucions” segons “els seus esforços”. Aquest procés començava a l’Asilo Port, a la Zona Franca, on separaven nois i noies.
Quan aquests joves arribaven a l’edat del batxillerat, apunta Cortijo, “només els alumnes nois que valien més, les dones quedaven excloses”, passaven a la institució de la Ciudad de los Muchachos. A partir d’aleshores, destaca Cortijo, “els que ja anirien a uns estudis superiors” anaven a parar a l’anomenada Casa Família. En “aquest triangle assistencial”, segons Cortijo, “la gent que s’esforçava” i “havia valorat aquella ajuda podien tirar endavant, i els altres anaven sent descartats“.
Una “història fosca”
Cortijo subratlla que encara que “hi havia una tasca social darrere d’això, la història no deixa de ser una mica fosca“. Assegura que a les xarxes socials hi ha grups d’exalumnes de la Ciudad de los Muchachos que expliquen, per exemple, que la piscina es va construir “a pic i pala pels propis alumnes”. També relaten, segons Cortijo, “abusos físics i sexuals per part dels professors“.
La Ciudad de los Muchachos es va inaugurar el 1951 als terrenys de l’antiga masia Casa Puig seguint el format d’orfenat nord-americà, i va acabar tancant el 1977. A partir d’aleshores, remarca Cortijo, el complex va començar a “patir un procés de degradació arquitectònica, ja sigui natural però també per vandalisme deliberat“. Afegeix que “ara és el bosc el que es menja a la Ciudad de los Muchachos“.
