Al carrer de Bonavista, 22, va viure l’escenògraf, pintor i col·leccionista Oleguer Junyent. Sabine Armengol, conservadora de la col·lecció i rebesneboda d’Oleguer Junyent, explica al Va passar aquí que l’estudi d’Oleguer Junyent és el típic de l’època, de principis del segle XX, de la burgesia catalana. Assenyala que és l’espai “on ell ensenyava la seva obra, on treballava però també on rebia els seus amics i on feia festes”.
L’escenògraf del Liceu
Oleguer Junyent va néixer el 1876 i era el germà petit del cèlebre pintor modernista Sebastià Junyent. Armengol destaca que Oleguer Junyent “sempre havia volgut ser pintor, però la família li va dir que no perquè el seu germà gran ja ho era”.
Per aquest motiu, apunta Armengol, es va decantar per l’escenografia i “va ser un dels cinc millors escenògrafs de Catalunya“. Segons Armengol, se’l coneix molt per totes les òperes que va fer per al Liceu, sobretot les de Wagner. Això, afegeix Armengol, també el va portar a dissenyar els vitralls que hi ha a l’entrada del Cercle del Liceu.
El 1934, explica Armengol, Oleguer Junyent va decidir deixar de treballar com escenògraf i es va dedicar plenament a la pintura de cavallet. Armengol lamenta que Oleguer Junyent “hagi estat una de les figures oblidades d’aquell moment”. Creu que això és perquè “l’escenografia va tenir un moment d’auge”, però amb l’arribada del cinema això es va acabar.
