Al número 255 del carrer Aragó, enmig del trànsit de l’Eixample, una gran estructura metàl·lica sembla desafiar el ritme accelerat de la ciutat. És Núvol i cadira, l’escultura que corona el Museu Tàpies i que s’ha convertit en una de les imatges més singulars de Barcelona. Més enllà del seu impacte visual, l’obra d’Antoni Tàpies és també una invitació a la reflexió, una reivindicació de la pausa i de la mirada atenta en una societat marcada per la immediatesa.
Un edifici modernista convertit en museu
El Museu Tàpies ocupa l’antiga Editorial Montaner i Simon, un edifici de finals del segle XIX projectat per Lluís Domènech i Montaner. Quan es va decidir convertir-lo en la seu de la fundació dedicada a l’artista, l’immoble va haver de sotmetre’s a una profunda rehabilitació per adaptar-se als nous usos museístics.
Segons explica Maria Sellarès, responsable d’Educació del Museu Tàpies, els arquitectes encarregats de la reforma, Lluís Domènech Girbau i Roser Amador, van tenir clar des del principi que la façana havia d’incorporar una obra de l’artista. “Els arquitectes que van fer la reforma van tenir clar que calia posar una obra de Tàpies a la façana”, assenyala.
Per guanyar presència en un edifici que havia quedat encaixonat entre les construccions veïnes, els arquitectes hi van afegir una estructura metàl·lica superior. Inicialment es va pensar en un espai on es pogués col·locar una obra bidimensional, però Tàpies tenia una altra idea. “Tàpies va pensar en una peça de grans dimensions”, explica Sellarès. El resultat va ser Núvol i cadira, una escultura creada amb la col·laboració de l’escultor Pere Casanovas que avui s’ha convertit en el símbol visible del museu.
Un somni convertit en escultura
La peça té l’origen en un somni de Teresa Barba, companya de l’artista. “Tàpies es va inspirar en un somni que havia tingut la seva dona, Teresa Barba”, recorda Sellarès.
Aquella experiència onírica va portar l’artista a reflexionar sobre els objectes quotidians i sobre la capacitat de trobar significat en allò aparentment insignificant. Tàpies mateix va recollir aquesta idea en un text en què descrivia l’emoció que podia despertar la contemplació d’elements senzills i humils.
Realitzada amb tub d’alumini anoditzat i malla metàl·lica d’acer inoxidable, l’obra dibuixa a l’aire una gran cadira suspesa dins d’una forma que evoca un núvol. La seva aparença lleugera contrasta amb les dimensions monumentals i amb la solidesa de l’edifici sobre el qual s’aixeca.
Una invitació a mirar d’una altra manera
La cadira és un dels símbols més recurrents de l’univers de Tàpies. Associada a la vida quotidiana, al repòs i a la reflexió, es converteix aquí en una metàfora oberta a múltiples interpretacions.
Situada sobre la façana del museu, sembla convidar els visitants a aturar-se abans d’entrar-hi. La peça no només dona la benvinguda al públic, sinó que proposa una manera diferent de relacionar-se amb l’art i amb l’entorn. Davant d’una societat acostumada a consumir imatges de manera ràpida i superficial, Núvol i cadira reivindica el valor de l’observació pausada i de la contemplació.
Així, mentre Barcelona continua movent-se a gran velocitat als seus peus, l’escultura de Tàpies manté intacte el seu missatge: recordar que, de vegades, cal aixecar la vista, seure imaginàriament en una cadira suspesa entre els núvols i concedir-se un instant per pensar.
