Al barri de Sant Martí de Provençals hi viu la Montse Florejachs, filla d’una nena de Rússia que el govern de la República va enviar a aquest país durant la Guerra Civil. Florejachs explica al Va passar aquí que la seva mare es va exiliar quan tenia 14 anys.
L’arribada a Rússia
Florejachs assenyala que la seva mare primer va passar per un orfenat del País Basc perquè els seus pares havien mort, ella de tuberculosi i ell al front. Allà s’estava amb la seva tieta i van acceptar marxar amb un vaixell cap a Rússia. El viatge va durar 11 dies i van estar custodiats per quatre vaixells anglesos, afirma Florejachs. Van a arribar a Leningrad, on els van alimentar i els van treure tota la brutícia, apunta Florejachs. Afegeix: “Hi havia nens de tres a 14 anys i la meva mare i la meva tieta eren de les més grans”.
Florejachs afirma que els van traduir tots els llibres perquè poguessin estudiar en castellà i després van distribuir els nens per diferents llocs. La mare de Florejachs va anar a Samarcanda, on va estudiar Enginyeria Agrònoma i el 1944 va conèixer el seu marit, un militar republicà exiliat que també va lluitar contra els alemanys a la Segona Guerra Mundial. El 1945 va néixer el germà de la Montse Florejachs i van marxar a Vinogradovo, on va néixer ella, i després de dos anys es van establir a Moscou.
El retorn a Barcelona sota la mirada del franquisme
El 1957 la Montse Florejachs va tornar a Catalunya amb la seva família en un vaixell i van anar a viure a Corbins, el poble del seu pare. “Vaig fer una immersió del català ràpida”, destaca Florejachs, i pràcticament va oblidar el rus. Després van anar a viure a la Verneda “perquè eren pisos de l’obra sindical i a cada escala hi havia algú del règim per tenir-nos una mica controlats”, recorda. Afegeix que, un cop al mes, havien d’anar a la via Laietana: “Per veure què fèiem, on treballàvem i a quina escola anàvem”.
Florejachs explica que ha tornat a Rússia tres vegades i que l’últim cop va veure un canvi radical que no li va agradar gaire. Considera que és molt important seguir parlant d’aquests nens que es van veure obligats a anar a Rússia, a un lloc desconegut i sobretot no oblidar-ho.
