Els Napoleon van ser una nissaga de fotògrafs que van saber veure que el cinema seria un gran negoci i el van introduir al nostre país.

Al número 18 de la Rambla, a l’edifici on actualment hi ha el Centre Esportiu Municipal Colon, es va fer el 10 de desembre de 1896, la primera projecció cinematogràfica de Catalunya. Es pot dir, doncs, que en aquest edifici, fet per encàrrec de la família Napoleon, va començar la història del cinema a Catalunya.

Anaïs Tiffon era una noia francesa que duia el cognom Napoleon a través de la família. L’avi i el pare de Tiffon havien arribat a Catalunya a mitjans del segle XIX i ja estaven relacionats amb el món de la pintura i la fotografia. Antonio Fernández, un home ambiciós i emprenedor nascut a Albacete, es va casar amb Tiffon i va aprofitar els seus coneixements i els diners de la família per obrir el negoci de fotografia.

Un cop construït l’edifici de la Rambla, el negoci dels Napoleon es va instal·lar a la planta baixa de l’edifici, mentre que la parella vivia a les plantes superiors. L’estudi de fotografia tenia un sostre de vidre per aprofitar la llum solar. També hi havia una sèrie de salons per fer esperar la clientela, formada per les elits artístiques i polítiques de l’època. Fins i tot el rei Alfons XIII va ser fotografiat pels Napoleon.

Anaïs Tiffon era l’autèntic cervell del negoci. Ella era fotògrafa, feia els contactes amb la clientela i portava els comptes. La fama dels Napoleon va créixer entre les elits fins al punt que qui no es fotografiava a casa seva, no era ningú. Però malgrat l’èxit, el negoci s’havia de renovar.

Els Napoleon incorporaven constantment els nous aparells fotogràfics que venien de l’estranger. Quan el fill va començar a prendre protagonisme dins el negoci, va començar a fer contactes a França, especialment amb els fotògrafs més importants d’aquell país, els germans Lumière, de Lió. En aquella època, els Lumière ja tenien una autèntica indústria instal·lada. I estaven fent passes cap a la fotografia en moviment. Quan, el 1895, els Lumière van fer la primera projecció cinematogràfica, un dels primers espectadors va ser el fill dels Napoleon.

En aquella època, el cinema no tenia cap categoria artística ni narrativa, però gràcies a la seva espectacularitat i a la curiositat que despertava, servia per atraure la gent a l’estudi de fotografia dels Lumière. Els Napoleon van pensar a fer el mateix al seu negoci de la Rambla i van contractar els serveis dels Lumière per posar en funcionament les projeccions a partir de les pel·lícules que els mateixos germans havien produït.

En aquestes anades i vingudes a Barcelona, els delegats del Lumière van aprofitar per gravar imatges de la ciutat i de les festes populars catalanes per projectar-les a altres ciutats.

Les projeccions cinematogràfiques a casa dels Napoleon van continuar durant dècades, però les seguien considerant un simple ganxo comercial pel negoci de la fotografia. Mentre, a la ciutat, van sorgir sales de cinema que es convertirien en la seva competència.