Inaugurat oficialment el 22 de març de l’any 1999 al carrer de Lepant, número 150, L’Auditori s’ha consolidat al llarg de més de dues dècades com el gran equipament públic musical de referència al sud d’Europa. Més enllà de la seva vessant artística, la creació d’aquest espai va respondre en el seu moment a una doble necessitat: dotar la ciutat i el sector musical d’una sala simfònica de primer nivell i articular una transformació urbanística cabdal per a Barcelona.
Un projecte nascut del pla Cerdà
La ubicació de l’equipament respon directament a la visió d’Ildefons Cerdà, que ja l’any 1859 havia concebut l’espai de l’actual plaça de les Glòries com a centre neuràlgic de la seva trama urbana. Tot i que aquell propòsit inicial no va reeixir en el seu moment, als anys 80 l’Ajuntament de Barcelona va reprendre la idea sota una nova estratègia en què la cultura jugava un paper fonamental per aconseguir la revitalització i la nova centralitat de la zona.
El projecte arquitectònic va ser encarregat a Rafael Moneo, prestigiós arquitecte reconegut internacionalment. L’edifici s’obre a una gran plaça pública que actua com a eix vertebrador i d’accés a les diferents sales, a l’Escola Superior de Música de Catalunya i al Museu de la Música. Aquest espai central destaca visualment gràcies a una monumental escultura de vidre, coneguda com la llanterna, que està coronada amb pintures de Pablo Palazuelo.
Una inauguració històrica i un ecosistema musical divers
La gran posada de llarg, celebrada el 22 de març del 1999, va omplir de gom a gom la sala 1 amb un concert inaugural que va retre homenatge al patrimoni català amb obres de compositors com Xavier Montsalvatge, Joan Turrà i Pau Casals. La vetllada va incloure l’estrena de la fanfàrria de Joan Guinjoan, la participació de la pianista Alicia de la Rocha i la col·laboració de nombrosos cors de tot el país.
Actualment, L’Auditori funciona com a seu estable d’institucions musicals fonamentals:
- L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), principal raó de ser originària de l’espai.
- La Banda Municipal de Barcelona, incorporada com a entitat resident l’any 2007.
- El Museu de la Música, que inclou el centre Robert Gerhard i va obrir les portes al recinte també l’any 2007.
- L’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), instal·lada des del 2004 amb una gestió totalment independent.
Més enllà de la música simfònica
Tot i que la programació simfònica manté un pes decisiu, l’activitat de L’Auditori abraça un ampli espectre sonor que va des de la música antiga i de cambra fins a les propostes modernes.
A través del lideratge d’iniciatives com A Prop Cultura, l’equipament col·labora amb centenars d’entitats culturals d’arreu del territori per aplicar mesures d’accessibilitat i facilitar l’accés a la cultura a persones en situació de risc d’exclusió social.
Mirant cap al futur i la sostenibilitat
Malgrat ser l’equipament musical més jove de la ciutat, per les seves sales ja hi han passat milers de concerts i més d’11 milions d’espectadors. En l’actualitat, L’Auditori afronta una etapa de renovació constant marcada per l’aposta ferma per la sostenibilitat energètica. Prova d’això és la recent inversió duta a terme a la coberta de l’edifici, on s’han instal·lat més de mil plaques fotovoltaiques.
