Un mirador estratègic de Collserola entre guerres i confiscacions
A gairebé 400 metres d’altitud, en ple cor del Parc Natural de Collserola, s’alça la muntanya de Sant Pere Màrtir, una ubicació que al llarg dels segles ha convertit aquest entorn en un enclavament militar clau i en escenari de nombrosos episodis històrics.
Joan Castellví, autor del llibre La venjança dels sometents, n’explica al Va passar aquí la història.
Un emplaçament estratègic des del segle XVII
Als peus del mont d’Ossa, on durant el segle XVII els pares dominics van erigir una ermita en honor de sant Pere Màrtir a partir d’un antic oratori de la seva finca, la història ha estat marcada per la conflictivitat. Degut a la seva situació geogràfica i visual, l’edifici va ser confiscat repetidament per diferents faccions militars.
Ja durant la Guerra dels Segadors, l’ermita va començar a ser cobejada pel seu valor tàctic, un patró que es va repetir en revolucions successives al llarg del temps. Més tard, una de les ocupacions més sonades va tenir lloc l’any 1808, quan les tropes franceses van envair la zona per controlar la serra de Collserola, en aquell moment pertanyent a Vallvidrera i Olorda.
L’ocupació francesa i el patiment de Vallvidrera
En arribar-hi, l’Exèrcit francès va utilitzar l’ermita de Sant Pere Màrtir per instal·lar-hi un destacament format per mercenaris napolitans sota les ordres d’un capità francès anomenat Busquets. L’objectiu principal d’aquesta guarnició era evitar la infiltració de partisans, guerrillers i miquelets, alhora que tallaven el pas cap al Vallès.
No obstant això, la presència de les tropes va suposar un malson per als habitants de la zona, especialment per al rector de l’església de Vallvidrera, el mossèn Pau Segau. Segons els testimonis històrics recollits, el religiós va patir una situació límit d’assetjament constant en què els soldats li robaven sistemàticament els diners, el menjar i objectes litúrgics, incloent-hi els calzes de metall. Fins i tot va arribar a demanar que li deixessin un vas sagrat a Santa Creu que també li va ser sostret.
La violència i el saqueig van afectar fins i tot el patrimoni religiós de l’ermita. La imatge de sant Pere Màrtir va ser llançada entre les runes i posteriorment recuperada per l’amo de la masia veïna de Can Fatxó, que la va recomprar als ocupants a canvi de 10 porrons de vi.
Del passat bèl·lic al paisatge actual
La vocació militar de la muntanya no va acabar al segle XIX. Durant la Guerra Civil Espanyola, l’indret va acollir un destacament antiaeri destinat a protegir la ciutat de Barcelona dels atacs aeris. Un cop finalitzat el conflicte, la zona va quedar abandonada progressivament.
Actualment, allò que un dia va ser una ermita i un baluard militar està ocupat per un repetidor de comunicacions i uns dipòsits d’aigua que subministren recursos a Barcelona.
El paisatge manté la vegetació típica mediterrània, dominada per alzines, roures, pins, matolls i ginesteres, que converteixen l’espai en un indret molt estimat pels barcelonins tant pel seu valor natural com per la memòria històrica d’un passat marcat per la frontera entre la gran ciutat i la vigilància militar.
