Al bell mig del Raval, davant de l’església romànica de Sant Llàtzer, el monument a santa Eulàlia recorda una figura clau de la història i l’imaginari barcelonins. Durant segles, la jove màrtir va ser la patrona de Barcelona i, encara avui continua despertant una devoció que alguns reivindiquen davant de la Mare de Déu de la Mercè. Segons la tradició, la plaça del Pedró és el lloc on Eulàlia va culminar el seu martiri després de negar-se a renunciar a la fe cristiana.
Joan Pau Inarejos, periodista, divulgador i creador del compte @romaniccatala, destaca la importància històrica d’aquest espai. “Molts la reivindiquen davant de l’altra patrona”, explica. Tot i que els historiadors assenyalen que la seva figura podria estar relacionada amb la de santa Eulàlia de Mèrida, la llegenda de la jove barcelonina va arrelar profundament a la ciutat fins a convertir-se en un dels seus grans símbols identitaris.
El primer monument de Barcelona
La història del monument és gairebé tan singular com la de la santa. L’escultura original, erigida a finals del segle XVII, està considerada el primer monument commemoratiu de Barcelona. “Abans de la Guerra Civil era l’estàtua més antiga que hi havia a Barcelona”, assenyala Inarejos.
Aquella obra va quedar destruïda durant la Guerra Civil i la que es pot contemplar actualment és posterior. “El que veiem avui és una reconstrucció feta el 1951 per Frederic Marès”, explica l’historiador. L’escultor va recuperar la figura mantenint bona part de la iconografia tradicional associada a la santa.
Els símbols del martiri
A les mans de santa Eulàlia hi apareixen dos elements que expliquen la seva història. D’una banda, la palma, símbol del martiri i de la vida eterna. De l’altra, la creu en forma d’aspa, que recorda el suplici que, segons la tradició, va patir la jove.
La llegenda assegura que Eulàlia tenia només tretze anys quan va ser capturada durant les persecucions contra els cristians impulsades per l’emperador Dioclecià. Abans de morir, hauria patit tretze turments, un per cada any de vida. Aquesta història va tenir una enorme difusió a l’edat mitjana i va inspirar nombroses representacions artístiques arreu de Catalunya.
L’església de Sant Llàtzer, testimoni del passat
El monument no s’entendria sense el seu entorn. Just al darrere s’alça l’església de Sant Llàtzer, una de les joies romàniques més desconegudes de Barcelona. El temple formava part d’un antic hospital de leprosos situat als afores de la ciutat medieval, al costat d’un dels principals camins d’accés.
L’edifici conserva encara alguns elements que recorden aquest passat assistencial, com una finestra protegida amb barrots que permetia als malalts seguir les cerimònies religioses sense barrejar-se amb la resta de fidels. Integrat a l’Hospital de la Santa Creu a principis del segle XV, el conjunt ha sobreviscut a segles de transformacions urbanes i avui continua sent un dels testimonis més valuosos de la Barcelona medieval.
