compartir
A la plaça de Sant Pere hi ha l’antic monestir de Sant Pere de les Puel·les, que actualment es troba a Sarrià. Irene Brugués Massot, arxivera i directora tècnica de l’ACUB, explica al Va passar aquí que aquest monestir es va fundar a la primera meitat del segle X gràcies als comtes de Barcelona: Sunyer i Riquilda. Va ser el primer monestir femení del comtat de Barcelona i el segon dels comtats catalans.
De Sant Pere a Sarrià
Brugués assenyala que inicialment el monestir de Sant Pere de les Puel·les es va fundar “fora de les muralles antigues de la ciutat de Barcelona”, en contraposició amb Sant Pau del Camp, que era el monestir dels benedictins.
El monestir era “l’element organitzador de tot el territori del voltant”, apunta Brugués, i l’abadessa era “la senyora jurisdiccional de tota la parròquia”. L’edifici va anar evolucionant al llarg dels segles i es va anar ampliant, però el punt d’inflexió va ser el moment de la desamortització.
El 1835 la comunitat va sortir del monestir, però quan van voler tornar-hi l’Ajuntament l’havia convertit en una presó. Van estar més de 20 anys disgregades fins que al 1850 es van reunir sis monges, van escollir Amàlia de Tini com abadessa i es van traslladar a l’emplaçament actual de Sarrià.
L’única comunitat benedictina femenina
Brugués remarca que “el que queda del monestir de Sant Pere de les Puel·les al barri de Sant Pere és el nom dels carrers i de l’església”. En canvi, afegeix Brugués, “la història de l’esplendor d’aquest monestir bàsicament es troba a la comunitat de monges benedictines de Sarrià i el seu arxiu“. Brugués destaca que “Sant Pere de les Puel·les és l’única comunitat femenina de tot Catalunya que encara perviu després de mil anys d’història”.
