La Sagrada Família es va finançar als seus inicis amb la donació anònima d’un milió de pessetes que una dona va fer a finals del segle XIX. Julià Bretos, autor de La dama sin rostro, explica al programa Va passar aquí que aquest fet va permetre canviar el projecte originari d’una petita església a la gran obra actual d’Antoni Gaudí.
La donació milionària
Bretos assenyala que el 1885 “una dama misteriosa es va atansar a Gaudí i es va oferir a finançar una de les capelles de la cripta de la Sagrada Família amb 10.000 pessetes”. La condició que va posar la dona és que la capella estigués dedicada a santa Isabel d’Hongria. Gaudí no ho va acceptar perquè volia que les capelles estiguessin dedicades a la família de Jesucrist, però li va dir a la dona que es recordés d’ells “el dia que no necessiti els diners”.
Cinc anys més tard, explica Bretos, un advocat, Joaquim Almeda, va anunciar que el temple de la Sagrada Família era destinatari d’una fortuna d’un milió de pessetes. Bretos destaca que aquesta quantitat “va canviar el rumb de les obres“, ja que fins aleshores el projecte que estava construint Gaudí era “el d’una petita església sense pretensions. De fet, afirma Bretos, la façana del Naixement es va construir gràcies a aquests diners.
La identitat i “la traïció” de la mecenes de Gaudí
Bretos remarca que l’enigma de la identitat de la mecenes de Gaudí “va durar molt temps”, però afirma que “després d’una llarga investigació i una mica de sort” va poder descobrir el seu nom. Es tracta d’Isabel Bolet i Vidiella, una dona nascuda a Vilanova i la Geltrú que es va casar amb el seu cosí germà de Cuba.
El marit va tornar a Catalunya i amb els diners que li va deixar el seu germà va muntar a Vilanova una farga, un establiment on es treballaven materials metal·lúrgics. Quan l’home es va morir la farga va passar a propietat de la dona, que va deixar ordenat que a la seva mort es vengués i els diners fossin a parar a la Sagrada Família.
Bretos desvela que aquesta història amaga la traïció d’Isabel al seu marit, que va deixar un testament hològraf demanant que els seus diners anessin a Cuba. Un testament hològraf, destaca Bretos, és aquell que s’escriu a mà en un full de paper, es guarda en un sobre i s’amaga de manera que ningú no sap que existeix, però té un valor legal.
