A mitjans de la dècada del 1980, la xarxa de metro va viure una transformació artística sense precedents. Un grup d’artistes novells i estudiants d’art van omplir de color, murals i formes vitals les parets de les estacions i van convertir un entorn tradicionalment gris i monòton en un gran aparador cultural.
Avui en dia, la gran majoria d’aquestes obres resten amagades o esborrades sota capes de pintura grisa i remodelacions successives, però de tant en tant emergeixen com a testimonis d’una altra època.
Una iniciativa pionera nascuda l’any 1983
Miryam Martín, divulgadora d’art al metro a @bcnunderground, ens explica l’origen d’aquest projecte, que es remunta a l’any 1983. Transports Metropolitans de Barcelona es va posar en contacte amb escoles artístiques de referència com la Llotja, la Massana i l’Escola de Belles Arts per decorar l’interior del suburbà. La iniciativa pretenia, d’una banda, omplir de color el metro i amenitzar el viatge als usuaris i, de l’altra, oferir un espai als joves creadors per mostrar la seva obra al públic.
La prova pilot es va dur a terme a l’estació d’Urquinaona amb un èxit rotund. A causa de la gran acollida, la iniciativa es va ampliar ràpidament a 15 estacions més l’any 1984. En aquell moment, l’empresa de transport va cedir espais inicialment destinats a la publicitat perquè els artistes poguessin desenvolupar la seva creativitat.
El projecte va créixer de manera exponencial: el 1984 hi van participar un total de 31 artistes, xifra que va augmentar el 1985 fins a cobrir pràcticament tota la xarxa l’any 1986, amb la participació de 106 artistes diferents.
Murals amagats al Metro de Barcelona
Diversitat d’estils i connexió amb la ciutadania
En una època exempta de xarxes socials, els murals funcionaven com un canal de comunicació directe amb la ciutadania. Per donar a conèixer les seves creacions, els pintors van organitzar una exposició conjunta amb fotografies de les obres al vestíbul d’Universitat a finals del 1984, fet que els va permetre parlar amb els usuaris i obtenir un retorn directe.
Els estils pictòrics eren tan variats com els autors que hi participaven: des de propostes d’aire realista i influències del còmic fins a tendències completament abstractes. Els pintors cercaven figures simples i colors molt vius que captessin ràpidament l’atenció dels passatgers durant el seu trajecte diari.
Entre les estacions més recordades destaquen la de Marina, decorada íntegrament per Issa Egea amb una pintura molt fresca i colorista; la de Plaça de Sants, amb les figures originals de Jordi Pallarès pintades el 1984 seguint l’arc de la paret, i l’actuació singular de Jordi Arbonès a Fabra i Puig, que va apostar pel blanc i el negre en contrast amb el cromatisme general.
Altres obres notables inclouen el mural realitzat el 1985 per unes noies que estudiaven a l’Institut Poblenou, situat actualment a prop del metro de Verdaguer, al passeig de Sant Joan.
Vestigis recuperats gràcies a retirades recents
Amb el pas de les dècades i les successives obres de modernització, molts d’aquests murals es van anar deteriorant. Alguns van ser coberts directament amb el recobriment de la paret o amb pintura grisa. Tanmateix, actuacions recents han permès treure a la llum alguns d’aquests tresors oblidats.
L’any 2023, la retirada d’un quiosc a la superfície de Verdaguer va deixar al descobert un mural del 1985.
Així mateix, a finals del 2024, la retirada d’un plafó publicitari a l’estació d’Urquinaona va permetre recuperar un mural ben conservat i ple de color de Josefina Mainat, fet que va demostrar que el passat artístic del transport metropolità encara respira sota les capes de la modernitat.
