Ubicat entre el carrer d’Amigó i el carrer dels Madrazo, el Mercat de Galvany s’alça com un monument artístic que combina elements del Modernisme i del Noucentisme. Aquest espai emblemàtic, dedicat a la venda de fruita, verdura, carn i peix, té un passat estretament lligat a la transformació urbanística de l’antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles.
“Sis cases soles”
El municipi de Sant Gervasi de Cassoles va ser creat arran del decret de Nova Planta del 1723. El seu nom original feia referència a la modesta realitat de la zona, habitada inicialment per només “sis cases soles“. L’any 1833 la població tot just rondava les 400 persones.
No obstant això, la demografia va experimentar un canvi radical amb l’arribada dels ferrocarrils de Catalunya, concretament la línia de Sarrià i la línia del Vallès, un fet que va atreure molts residents de Barcelona cap a aquest sector. Així, l’any 1863 la població ja s’acostava als 9.000 habitants.
Davant d’aquest creixement exponencial, el propietari privat dels terrenys, Josep Castelló Galvany, va veure l’oportunitat d’urbanitzar la zona i crear un gran centre per als nous veïns. Per dur-ho a terme, va contractar els serveis de l’arquitecte Antoni Rovira i Trias. Cal destacar que, en aquella època, l’Ajuntament de Sant Gervasi no construïa mercats fixos, sinó que la normativa exigia garantir l’abastiment alimentari mitjançant mercats ambulants o d’horari limitat, operatius de les cinc de la matinada fins a les 12 del migdia.
El projecte d’Antoni Rovira i Trias va dissenyar carrers d’una amplada de 12 metres i una gran plaça central dedicada a la seva mare, Rosa Galvany.
De les mans de Pere Falqués al relleu d’Antoni de Falguera (1897-1927)
L’any 1897 el municipi de Sant Gervasi de Cassoles va ser agregat a la ciutat de Barcelona. Malgrat el canvi administratiu, el projecte va quedar aturat durant anys fins que, a partir del 1903, es van iniciar les primeres subhastes per a la construcció del mercat.
El disseny arquitectònic final va anar a càrrec de l’alumne d’Antoni Rovira i Trias, l’arquitecte Pere Falqués, reconegut també per haver projectat el Mercat de Sant Antoni. El resultat va ser un edifici modernista, sobri i funcional, caracteritzat per una gran entrada de llum a través dels finestrals i un sistema de ventilació basat en mallorquines.
La mort de Pere Falqués, l’any 1916, quan el mercat encara no estava enllestit, va fer necessari el relleu professional. L’arquitecte Antoni de Falguera va assumir la continuïtat del projecte i va dissenyar el rellotge situat al centre de l’edifici.
Finalment, el Mercat de Galvany es va inaugurar el 27 de febrer del 1927.
Adaptació als nous temps i valor patrimonial
A l’interior, el mercat ha experimentat una transformació en el nombre de punts de venda: dels 260 espais originals, avui dia el nombre de parades actives se situa entre les 40 i les 60.
No obstant això, el recinte conserva elements patrimonials d’alt valor estètic, com ara les ceràmiques amb l’escut de la ciutat de Barcelona situades als accessos.
