Al carrer de Gabriel Ferrater de Vallvidrera hi ha el mas de la Budellera, una antiga masia que destaca pel color rosa de la façana. Eugeni Casanovas, periodista i autor del llibre Vallvidrera a través dels segles, explica al Va passar aquí que la primera referència d’aquesta masia és del 1707, quan el rector va venir “a donar el salpàs“, un ritual cristià que es feia per Pasqua i consistia a posar sal a la porta de les cases.
L’origen del nom del mas
Casanovas assenyala que el 1766 el propietari del mas de la Budellera va construir-hi una capella i això va generar “alguns litigis amb el rector de Vallvidrera perquè li feia la competència”. Però afegeix que “finalment se’n va sortir i el bisbe la va autoritzar” com “una capella consagrada”. Casanovas remarca que “el mateix any ja va tenir els seus efectes” perquè es va fer una processó fins a la capella de la Divina Pastora, que és el nom que se li va posar, i va desaparèixer una plaga d’eruga que havia arrasat els conreus.
Durant la Guerra del Francès el mas de la Budellera va patir pillatges i la casa va ser incendiada. És justament el 1808, apunta Casanovas, quan “el rector l’esmenta i li diu per primer cop la budellera“. El nom li ve perquè a finals del segle XVIII la va comprar Josep Morató, un corder de viola. Aleshores les cordes dels instruments es feien amb els budells dels animals. Per aquest motiu, la font de la Malla, on netejaven els budells, es va passar a anomenar font de la Budellera, igual que el mas.
Els marquesos excèntrics
Uns dels propietaris més coneguts del mas, explica Casanovas, van ser els marquesos de Saint-Innocent, que van comprar la propietat als anys 50. El matrimoni estava format per Woodland Caller, un escriptor i banquer nord-americà, i la baronessa russa Olga Kahler. Casanova assegura que “feien festes a les quals diuen que hi va assistir, fins i tot, Salvador Dalí.
“Tenien un petit zoo en aquesta casa”, destaca Casanovas, amb un lleopard amb les ungles retallades i una boa al bany. L’excèntric matrimoni es van convertir al catolicisme, Woodland Kahler va adoptar el nom de Francesc i va encarregar la construcció d’una estàtua de Sant Francesc d’Assís amb la seva cara.
“No hi ha altra masia que tingui, per exemple, una capella consagrada”, conclou Casanovas, pintada de rosa amb una silueta que es veu des de qualsevol punt, “que la gent de Vallvidrera s’estima com un referent de l’antic poble“.
