Al carrer de Bonavista, 27, va viure l’anarquista Martí Borràs Jover, conegut com el sabater de Gràcia. Manel Aisa, expresident de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, explica al Va passar aquí que Borràs era un anarquista que havia nascut a Igualada el 1845 i havia arribat a Barcelona als anys 80 del segle XIX.
Barcelona, la rosa de foc
Quan Martí Borràs arriba a Gràcia, assenyala Aisa, hi havia dues tendències dins l’anarquisme: l’anarcocol·lectivisme i l’anarcocomunisme. Al grup de Gràcia, apunta Aisa, es declaraven anarcocomunistes, seguint la línia d’Errico Malatesta. Segons Aisa, Malatesta va passar per la Vila de Gràcia i va conèixer Borràs.
Tot això, remarca Aisa, es produeix en el context de la Barcelona, rosa de foc, on l’anarquisme estava en auge i “ja era un referent a tot Europa”. En aquesta línia, afegeix Aisa, “Martí Borràs juga un paper força important” com a director de Tierra y libertad, una revista quinzenal d’ideologia anarquista i comunista fundada l’any 1888.
La repressió contra l’anarquisme
Martí Borràs va ser detingut després de l’atemptat que va protagonitzar l’anarquista Paulí Pallàs el 24 de setembre del 1893 durant la desfilada militar del nou governador de Barcelona, Arsenio Martínez-Campos. Pallàs havia llançat dues bombes Orsini contra la parada militar i va ser detingut al moment.
A aquest fet, s’hi va sumar l’atemptat amb bombes de Santiago Salvador dos mesos després contra el Liceu. A partir d’aquí, destaca Aisa, comença una “repressió brutal per tot el moviment llibertari i republicà i tota l’esquerra”.
Segons Aisa, en un primer moment Martí Borràs va aconseguir escapar i amagar-se, però quan va tornar a casa la policia l’estava esperant i el va detenir. Aleshores, remarca Aisa, va començar “el malson i les tortures d’una manera salvatge” al Castell de Montjuïc. Arran d’aquesta repressió, apunta Aisa, “Martí Borràs decideix suïcidar-se” el 9 de maig del 1894.
Borràs no coneixia els autors dels atemptats pels quals se l’acusava i va ser detingut “pel simple fet de ser anarquista”. Aisa considera que les idees de Martí Borràs “queden sempre sobre la taula” i continuen amb l’edició d’altres capçaleres de diaris “que continuen en el somni de la revolució i de posar fi al capitalisme”.
