Maria Josep Colomer i Luque (Barcelona, 1913 – Surrey, Anglaterra, 2004). Va ser la primera dona catalana amb llicència de pilot i, en començar la Guerra Civil, va ser de les primeres a servir la República. Va fer missions de vigilància, reconeixement i trasllat de ferits. A la Sagrera hi ha uns jardins que la recorden.
Maria Pepa Colomer va fer realitat el seu somni de volar convertint-se en pionera de l’aviació catalana. A la Sagrera hi ha uns jardins que recorden aquesta aviadora, la primera dona amb llicència de pilot. Mercè Martí, pilot i empresària, va conèixer Colomer a finals dels 90 i en recordava la seva figura en aquest capítol de ‘Va passar aquí’.
Dues pilots, dues èpoques
Mercè Martí va tenir notícies de Colomer a finals dels 90 quan preparava una expedició aèria per l’Àfrica. Aleshores va descobrir que una de les pioneres de l’aviació catalana encara estava viva i va decidir que l’havia de conèixer.
Martí explica que ella i Pepa Colomer i es van fer amigues i recorda que a Colomer li brillaven els ulls cada cop que explicava que havia volat. La recorda com una persona inquieta, amb caràcter i geni. Una dona valenta. De petita s’havia llançat pel balcó amb un paraigües pensant que podria volar i es va trencar les dues cames. També s’escapava d’amagat dels seus pares i se n’anava als aeròdroms, on avui hi ha l’aeroport del Prat. Amb el temps, va aconseguir ser la primera dona amb llicència de pilot. Es va relacionar amb altres pilots i entre ells, el que seria el seu marit.
Pilot a la Guerra Civil
En començar la guerra, va ser de les primeres dones a servir a la República. Durant la Guerra Civil no va entrar en combat, però se li van encarregar missions de vigilància per evitar l’entrada d’avions italians, de reconeixement i de trasllat de ferits. Probablement va ser la primera dona espanyola a fer aquesta mena de tasques.
En aquesta època va conèixer la seva companya, la Dolors Vives, que va ser la segona dona pilot catalana, i van tenir una molt bona relació els anys 30-31. Eren dones molt avançades al seu temps, molt decidides, que trencaven motlles. Però la seva trajectòria va quedar tallada per la guerra civil i Colomer i el seu marit van haver de marxar a l’exili.
L’exili
A Anglaterra, el seu home, en Carreres, es va consolidar com un gran aviador i va treballar pel govern britànic. Colomer es va dedicar a tenir cura de la família i a la granja de cavalls que tenien.
Martí recorda que va quedar molt impressionada en una visita a casa de Colomer veient la quantitat de records, fotografies, copes i medalles que havia tenia de la seva època d’aviadora.
Els últims anys de vida se li van dedicar diversos homenatges, com el que va organitzar la mateixa Martí juntament amb la Generalitat per reunir les dues aviadores, Maria Pepa Colomer i Dolors Vives.
