Al carrer de Jules Verne, 15, al costat de General Mitre, hi havia la seu dMCP, l’empresa per excel·lència de la publicitat cinematogràfica. Aquí va treballar durant uns cinc anys el cartellista més reconegut del país, Macari Gómez Quibus, més conegut com a Mac.

MCP, publicitat de cinema

MCP era la branca dedicada al cinema de l’empresa Esquema. La sigla fa referència a tres figures clau del disseny gràfic i del cartellisme del segle XX: Ramon Martí, Josep Clavé i Hernan Picó.

MCP es va encarregar de fer la publicitat cinematogràfica entre els anys 30 i 70 del segle XX. S’encarregaven de tot: decorats, guarniment de vestíbuls de cinema, cartellisme, anuncis en premsa escrita (coneguts com a plomes), etc.

Mac, un innovador del cartellisme de cine

Macari Gómez, Mac, va néixer a Reus però ben aviat es va traslladar a Barcelona a estudiar belles arts. Va quedar molt impactat per les pintures de Dalí i Fortuny i es va voler dedicar a la pintura. Però els seus passos es van encaminar al cartellisme de cinema.

Mac va ser un innovador del cartellisme de cinema. Fins a aquell moment, les normes del cartells eren força rígides: nom de la pel·lícula, rostre dels protagonistes i algun element de l’argument a mena de tràiler. Mac no va dubtar a trencar el rostre dels protagonistes, a introduir-hi les perspectives o a jugar amb els colors. En aquest sentit, per exemple, identifica el color groc amb els “westerns”.

Quan es tractava de superproduccions, Mac veia les pel·lícules en privat i l’empresa li treia fotografies dels moments que li semblaven clau per després crear els cartells. Amb les produccions més petites, Mac rebia un argument escrit o algunes fotografies del rodatge com a inspiració.

En reivindicació de l’autoria

Mac va participar en la creació de cartells de pel·lícules de gran èxit com ‘Quo Vadis’ o ‘Ivanhoe’, però no estan signades per ell perquè la feina d’MCP i l’autoria eren col·lectives. Mac no se sentia còmode amb aquest sistema i l’any 1955 es va establir pel seu compte. Ja en solitari, el mateix 1955, la Paramount li va encarregar el cartell d”Els 10 manaments’. El cartell va ser un gran èxit i Charlton Heston va demanar conèixer l’artista que l’havia retratat. Aquest encontre es va produir tres anys més tard, quan l’actor era a Madrid rodant ‘El Cid’.

Mac va fer més de 4.000 cartells al llarg de la seva carrera, la majoria dirigits al territori nacional, encara que alguns van córrer per tot el món. Li van proposar dues vegades anar a treballar a Hollywood, però va refusar l’oferta perquè no es volia allunyar de la seva família.

Ho va explicar Núria Expósito, comissària de l’exposició “Mac, el cartellista”, en aquest capítol de ‘Va passar aquí’.