L’arribada del gas va canviar la vida dels barcelonins. Al segle XIX, la seva utilització en l’enllumenat públic va revolucionar la vida nocturna de la ciutat.

La primera prova

La nit de Sant Joan del 1826 Josep Roure va fer el primer assaig de l’enllumenat de gas a Barcelona. Roure era professor de química de la Junta de Comerç i va viatjar a París per aprendre la tècnica de l’enllumenat de gas a través de la destil·lació del carbó. El rei Ferran VII va quedar meravellat i va demanar a Roure poder instal·lar aquest sistema a la Puerta del Sol de Madrid.

Fins llavors, la ciutat de nit entrava en la foscor, els edificis s’il·luminaven amb torxes i a partir del s. XVIII es va establir un enllumenat d’oli, però que sovint s’apagava. Gràcies a Josep Roure la ciutat es va il·luminar i va permetre l’activitat industrial nocturna i, per tant, més hores de productivitat. S’obre un univers nocturn que la ciutadania desconeixia fins al moment amb la figura del fanaler.

Societat Catalana de Gas

Al 1843 l’Ajuntament va donar la primera concessió de l’enllumentat de gas i es constitueix la Societat Catalana del Gas amb la gran fàbrica del gas a la Barceloneta. N’hi havia tres més, una a Gràcia,  un a Sant Andreu i una altra al Poblenou.

A principis del segle XX, a Barcelona hi havia 13.000 punts llum de gas, 200 punts de llum d’electricitat i 700 punts de llum d’oli. L’últim punt de llum de gas es va apagar al 1967 al carrer de la Plantada a Vallvidrera.

Ho va explicar Miquel Carandell, escriptor i divulgador científic, en aquest capítol de ‘Vapassar aquí’.