La nit del 31 de juliol de l’any 1749 continua sent recordada com una de les pàgines més fosques i repressives per al poble gitano a l’estat espanyol. Aquella jornada nocturna va marcar l’inici d’una operació militar i policial a gran escala coneguda com la gran batuda, un intent sistemàtic d’extermini cultural, lingüístic i de separació familiar impulsat des del poder estatal.
A Barcelona, un dels epicentres d’aquesta persecució va ser el convent de Sant Agustí, situat a la plaça de l’Acadèmia. En aquest indret van arribar a estar empresonades fins a 400 dones gitanes acompanyades dels seus infants.
Segons recullen els registres històrics i la memòria recuperada per entitats com el Consell Municipal del Poble Gitano de l’Ajuntament de Barcelona, l’operació va ser orquestrada per la monarquia de l’època i el marquès de l’Ensenada.
Un captiveri de 16 anys i treballs forçats
La batuda es va planificar de manera simultània a tot el territori estatal amb l’objectiu d’arrestar la totalitat de la població gitana en una sola nit, una xifra calculada entre 8.000 i 9.000 persones. El captiveri institucionalitzat es va allargar des del 30 de juliol de l’any 1749 fins al 6 de juliol de l’any 1765, un període de 16 anys que va posar a prova la supervivència d’una comunitat sencera.
Durant aquests anys, la divisió familiar va ser implacable. D’una banda, les mares i els infants eren reclutats en convents, cases de clausura i institucions de misericòrdia, com el mateix convent de Sant Agustí del Born, on les dones eren obligades a cosir en condicions duríssimes i passaven bona part del dia al pati. De l’altra, els homes van ser destinats a treballs forçats als arsenals militars de Ferrol i Cartagena, a galeres o a presons d’arreu. Molts d’ells no van aconseguir sobreviure a les dures condicions laborals i al maltractament.
A més de la pèrdua de la llibertat, moltes famílies gitanes que posseïen béns, terres i cases van veure com, després de més de dècada i mitja de captiveri, havien perdut absolutament tot el seu patrimoni i riqueses, fet que va derivar en un procés de deshumanització i ruïna econòmica.
Cognoms i arrels presents al barri
La recerca històrica a partir de l’accés a les llistes originals de l’època ha permès constatar l’impacte directe d’aquells fets en famílies gitanes catalanes actuals. Revisant els arxius apareixen cognoms que avui dia continuen sent habituals en barris com Gràcia, Hostafrancs o el Raval, així com a la Catalunya Nord, amb llinatges com Valentí, Povill, Escudé, Ximenes, Carbonell, Batista, Cargol o Patrac. Aquest fet posa de manifest que aquelles 400 dones tancades al convent de Sant Agustí eren els avantpassats directes de molts ciutadans actuals.
600 anys de persecució i resistència cultural
L’efemèride s’emmarca en els 600 anys de l’arribada del poble gitano a la península Ibèrica, un període marcat per segles de persecucions, prohibicions i intents de supressió de la identitat pròpia. Durant la gran batuda es va prohibir l’ús de la llengua pròpia, la pràctica d’oficis tradicionals, com la farga, la venda ambulant o l’elaboració de cistelles de vímet, i les expressions culturals i artístiques.
Fins i tot expressions d’art i comunicació com el flamenc, que originàriament eren cants gitanos per expressar el patiment i la realitat del poble, van ser perseguides i prohibides per les autoritats civils i religioses de l’època, fins al punt d’arribar a acusar les danses tradicionals d’estar influenciades per pràctiques demoníaques o bruixeria.
