Barcelona va viure el 24 de maig del 1914 una fita històrica que va marcar el futur de la relació de la ciutat amb el món del motor. Aquell dia es va celebrar la Copa Tibidabo, una competició que, malgrat tenir només una edició, va consolidar les bases de l’automobilisme internacional a la capital catalana. La prova va culminar a la plaça del Funicular, i va esdevenir la competició més rellevant de la seva època i la primera amb un abast realment internacional a la ciutat.
Una fita organitzativa sense precedents
La cursa va ser organitzada pel Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), una entitat encara jove en aquell moment. A diferència d’esdeveniments anteriors, com l’exhibició al Parc de la Ciutadella del 1899 o les proves de quilòmetre llançat a la Gran Via entre 1904 i 1905, la Copa Tibidabo va suposar un salt qualitatiu en l’organització.
La magnitud del repte va obligar els responsables a coordinar una complexa xarxa de comunicacions, utilitzant línies telefòniques gestionades per un grup escolta de Barcelona, sota la direcció del capità de la via. L’esdeveniment va aplegar cotxes, motos, vehicles amb sidecar i autocicles, amb la supervisió de quatre comissaris enviats pel Reial Automòbil Club d’Espanya.
L’empat històric i el joc net
La categoria reina va ser l’anomenada força lliure, reservada a vehicles pràcticament sense límit de potència. Entre els favorits destacava la marca barcelonina Hispano-Suïssa, que competia contra pilots de gran renom europeu, com el pilot alemany Franz Horner, que va arribar a Barcelona després d’un triomf al centre d’Europa a bord d’un Benz de 200 cavalls.
La competició va desembocar en un episodi insòlit: el cronometratge, que aleshores només mesurava segons i dècimes, va registrar un empat tècnic exacte entre el guanyador i el seu rival directe amb un temps de 52,4 segons. Davant la impossibilitat tècnica de mesurar les centèsimes, la situació no es va resoldre fins mesos més tard, quan el participant francès va decidir cedir la victòria al seu contrincant en un gest que va ser recordat com un exemple de joc net.
Un llegat que perdura 100 anys després
Tot i l’èxit de convocatòria, la Copa Tibidabo no va tornar a celebrar-se. Les dificultats logístiques que suposava tallar la circulació en una via tan important de la ciutat feien inviable la continuïtat de l’esdeveniment tal com estava plantejat. Tanmateix, la llavor plantada per aquella cursa va ser determinant.
Anys més tard, a partir de la dècada dels 30, la ciutat va reprendre’n el testimoni amb la pujada a la Rabassada, una prova de gran transcendència que va perdurar fins a mitjans dels anys 80 i va arribar a atreure més de 50.000 espectadors. En paraules dels experts, va morir d’èxit per la complicació organitzativa.
