L’esclat d’una bomba en un restaurant del Raval va matar tres persones i va crear una gran commoció social al barri. La marca del lloc on va esclatar la bomba encara és visible avui.

Els fets van passar l’any 1946 al restaurant Can Lluís, al carrer de la Cera, 49. Ferran Rodríguez és el propietari actual del local. La seva família, els Rodríguez-Vilaplana, van fundar el restaurant el 1929.

Els sospitosos i el confident

El 26 de gener del 1946, el restaurant era ple de gent. Per una porta, avui fora de servei, va entrar una parella amb una nena petita. Van seure en una taula d’un racó on ja hi havia un home assegut, el senyor Pons que els va convidar a seure mentre ell pagava i els cedia la taula. Darrere de la parella va entrar un confident de la policia. Les autoritats seguien la pista de la parella, anarquistes i atracadors de bancs, però els calia la confirmació del confident per identificar-los. Però eren anys de restriccions i el local no disposava de llum elèctrica, així que tot es feia més complicat.

L’entrada de la policia

Un cop identificada la parella per part del confident, van entrar diversos policies per les dues portes del local. Van demanar que algú portés llum i el propietari del local, en Lluís, va sortir amb un quinqué. Al seu costat es va situar el seu fill gran, en Ferran. Amb l’escena il·luminada, van cridar: “Mans enlaire!”. Tothom va fer cas. Els policies van emmanillar els dos homes de la taula: l’anarquista i el senyor Pons. La dona, però, es va aixecar, se’n va anar al penja-robes, va agafar una bomba de mà que tenia al moneder i la va llançar als peus d’en Lluís.

L’esclat de la bomba

La bomba va esclatar al mig del local, sota els peus d’en Lluís. Aquest va quedar molt mal ferit, així com el seu fill, en Ferran. Immediatament, els policies d’una banda i l’altra del local van començar a disparar. La filla dels anarquistes va sortir corrents i es va refugiar agafada als peus de la dona d’en Lluís. La dona va rebre un tret de bala al peu, però la nena va sortir il·lesa. L’anarquista i el senyor Pons van sortir corrents per la porta però van ser detinguts al carrer. A l’autora de l’atemptat la van matar allà mateix.

Tres morts

En Lluís i en Ferran van ser traslladats al Clínic en taxi, però el primer va morir en dos dies i, el segon, en tres. Uns dies després, la policia va alliberar el senyor Pons en comprovar que no tenia res a veure amb els fets. L’anarquista va ser ajusticiat al garrot vil a la presó Reina Amàlia, a la vora del local.

L’enterrament d’en Lluís va ser multitudinari, fins al punt que el capellà es va enfadar molt perquè no es podia passar. L’endemà, a l’enterrament d’en Ferran, encara hi va anar més gent. El capellà, encara més enfadat, va passar per un carrer i, el taüt, per un altre.

Què se’n va fer de la nena?

Ferran Rodríguez, el propietari actual, explica que fa uns 10 anys va entrar al restaurant una dona que va demanar veure la sala on havia esclatat la bomba, sovint tancada al públic. Un cop allà, va comentar que en aquell indret havien matat la seva mare. Es va posar a plorar i va marxar corrents. En Ferran mai més no n’ha sabut res i estaria encantat de conèixer-la i de comentar els fets amb ella.