L’antic número 8 del carrer del Vallespir actualment és un solar al costat de la plaça de Joan Peiró de Sants. En aquesta finca el poeta Josep Punsola hi va passar les últimes hores abans de morir a Mataró el 10 de maig del 1949. Roser Trilla, filòloga i estudiosa de l’obra de Punsola, explica al Va passar aquí que el poeta es va trobar malament després d’una marxa organitzada per la Unió Excursionista de Catalunya el 8 de maig del 1949. El seu amic Elisard Sala, que vivia al número 8 del carrer de Vallespir, el va convidar a passar la nit a casa seva per recuperar-se, però va empitjorar i l’endemà el van portar a Mataró, on va morir la matinada del 10 de maig.
Poemes d’amor i natura
Josep Punsola va néixer a Mataró el 19 d’agost del 1913. “Ell va estudiar poc però de seguida va tenir una gran necessitat de compondre”, remarca Trilla, tot i que a la seva família no hi havia cap poeta ni escriptor.
Trilla explica que Punsola va escriure narració i teatre però, sobretot, poesia. Entre els temes que tracta hi ha l’amor o la natura, ja que era molt aficionat a l’excursionisme, la natació, l’esquí o la muntanya. També té molts poemes dedicats a l’amistat. El lèxic dels seus textos és molt divers, assenyala Trilla, i pot ser senzill en “poemes adreçats a criatures” o més treballat en altres casos.
Una mort sobtada
També era una persona d’esquerres que va fer la guerra al bàndol republicà, apunta Trilla. Es va exiliar al camp de concentració de Septfonds, però va poder tornar a Mataró el mateix 1939 gràcies als informes de bona conducta que el seu cosí va presentar a l’Administració. Trilla cita un dels seus poemes que parla sobre la mort:
Sobre la mort sobtada de Josep Punsola, Trilla assenyala: “El dia 8 encara caminava i el 10 de maig ja era mort”. Afegeix: “Ara que han passat més de 100 anys del seu naixement, ens queda l’obra en què ens comunica la importància de la vida”.
