Al número 131 de la rambla de Canaletes, on abans hi havia el Colmado Pelayo, va començar la història d’un dels grans tenors catalans: Josep Palet. Aquest establiment, avui desaparegut, va ser l’escenari on un jove empleat, fill d’un botiga de queviures de Martorell, va començar a destacar per la seva veu prodigiosa mentre treballava. “La gent va començar a parlar que hi havia un empleat, aquí, al colmado, que es passava el dia cantant i que tenia molt bona veu”, explica al Va passar aquí el periodista Josep Sucarrats Miró.
L’ascens d’una veu privilegiada
La vida de Palet no va ser fàcil des del començament. Nascut el 1877 a Martorell, va perdre el pare el 1888 i la seva mare el va enviar a Barcelona per aprendre l’ofici i poder mantenir el negoci familiar. Va començar en diverses confiteries i a desenvolupar “una certa tendència a cantar mentre treballava”, assenyala Sucarrats, cosa que “no va agradar a tothom“. Finalment, al Colmado Pelayo va trobar una família que li va donar suport, especialment el propietari, el senyor Pont i la seva filla.
Gràcies al suport del seu entorn, Palet va rebre classes de cant del mestre Paredes, tot i que aquest volia convertir-lo en baríton. Palet, convençut de la seva veu de tenor, va buscar altres oportunitats i va recórrer al seu cosí, Joan Nualart Palet, regidor de Barcelona. Aquest contacte li va obrir portes importants, com la de Ramon Batlló, mecenes i empresari, qui el va ajudar a formar-se professionalment amb el mestre Joan Goula.
El seu talent era innegable: en només sis mesos ja debutava al Gran Teatre del Liceu. Va triar per a la seva primera actuació La favorita, de Donizetti, aixecant una expectació tan gran que mil persones es van quedar fora del teatre sense entrada. Aquest va ser el primer pas d’una carrera que el va portar a triomfar arreu del món.
Una carrera internacional i un llegat oblidat
Després de consolidar-se a Barcelona, Palet va començar a rebre ofertes per actuar a escala internacional. Lisboa, el Caire, l’Argentina, els Estats Units i Itàlia van ser alguns dels escenaris que van vibrar amb la seva veu. Al mític teatre de la Scala de Milà va representar Carmen sis vegades, convertint-se en una figura aclamada dins i fora d’Europa.
Tot i la seva fama mundial, a Barcelona el seu nom ha quedat relegat a un segon pla. A Martorell, en canvi, encara se’l recorda amb orgull. La seva antiga casa, Cal Palet, conserva una placa commemorativa en honor al tenor, instal·lada poc després de la seva mort el 1946 a Milà, quan va patir un col·lapse sobtat mentre viatjava en tramvia. Sucarrats, que també és net de Cal Palet de Martorell, recorda que de petit jugava a les golfes amb el vestit de l’intèrpret d’Aïda del Liceu. “El vestit s’ha perdut, però el record del Palet, no“, conclou Sucarrats.
