compartir
Al carrer de Casp, cantonada amb Roger de Llúria, va viure durant uns anys Josep Maria Gol i Creus. Bernat Puigdollers, historiador de l’art, explica al Va passar aquí que Gol va ser “un dels màxims exponents del vidre català del segle XX“.
Vocació per “intercessió divina”
Nascut a Sants el 1897, Gol va mostrar des de ben jove una inclinació per les arts plàstiques, però la seva vida va canviar radicalment als 15 anys, quan la pòlio el va deixar amb una paràlisi permanent. Puigdollers assenyala que això “va magnificar aquesta dedicació al món de les arts”, ja que Gol va atribuir aquesta experiència a una “intercessió divina que el va emprendre a dedicar-se plenament a la seva vocació primerenca”.
El 1916 Gol va entrar a treballar com alumne a l’escola de Francesc Galí. Allà va conèixer figures com el ceramista i vidrier Francesc Quer que, segons Puidollers, “li va despertar aquesta vocació pel vidre”. Puigdollers remarca que la dedicació i innovació de Gol amb pigments i silicats va fer que el dibuixant Feliu Elias es referís a ell com “el diable de les arts del foc“. De fet, apunta Puigdollers, Gol “va ser capaç de portar al límit el material fins al punt de fer explotar el forn en més d’una ocasió”.
Trasllat a París
El 1925 Gol es va traslladar a París, on va entrar en contacte amb corrents artístics nous, combinant el noucentisme amb influències de l’art-déco. La seva trajectòria va arribar a l’apogeu als anys 30, quan institucions com el Victoria and Albert Museum de Londres van adquirir algunes de les seves peces. A Catalunya, la Diputació de Barcelona li va encarregar la vaixella per als banquets de l’Exposició Internacional del 1929.
Puigdollers assenyala que “aquest moment dolç va acabar a partir dels anys 40” amb la irrupció de la Segona Guerra Mundial“. Això el va portar a retornar a Catalunya i, segons Puigdollers, és aleshores quan “va començar la seva decadència”.
Després de la guerra, Puigdollers destaca que l’obra de Gol va passar a ser “valorada per uns cercles molt selectes i, paradoxalment, també es va convertir en una figura molt popular“. Artísticament també va fer un canvi, va abandonar la puresa dels colors dels anys 20 i 30 amb “una obra molt més agressiva, emmarcada en l’art brut i que es va anticipar als corrents d’abstracció“, apunta Puidollers.
El 1966 el col·leccionista Gustau Camps va promoure una exposició de Gol al Col·legi d’Arquitectes. Poc després, Gol es va traslladar a viure a les Llars Mundet, on Puidollers explica que va passar “els seus últims dies fins que va morir, oblidat per a tothom, l’any 1976“.
