Imatge de l'autor/a
Redacció programes
Escolta aquesta notícia

La figura del dirigent obrer i periodista Josep Llunas i Pujals, líder anarquista clau en la Barcelona de finals del segle XIX, ha estat recuperada per investigacions recents, que ressalten la influència del setmanari La Tramontana i la seva aposta per la via pacífica, l’educació i el societarisme obrer.

Nascut a Reus el 1852, es va traslladar a Barcelona amb 10 anys i va començar com a aprenent d’impremta, un ofici determinant per a la seva trajectòria. Ben aviat es va incorporar a les societats obreres i a la Primera Internacional (AIT).

Una veu obrera en català al cor del Raval

El Raval, nucli industrial de l’època, va ser el centre de la seva activitat pública. Allà es va establir la redacció de La Tramontana, setmanari dirigit per Llunas i finançat per Evarist Ullastres, que es va convertir en la publicació anarquista més duradora del segle XIX a l’estat.

Escrit íntegrament en català, destacava per la seva línia satírica i anticlerical, i va esdevenir un espai de trobada per a anarquistes, lliurepensadors, maçons i catalanistes populars.

De la Primera Internacional a la “dinamita cerebral”

Llunas va començar a publicar el 1870 a Lo Pontón i va assumir responsabilitats a la Primera Internacional fins que, amb la Restauració borbònica (1874), va haver de continuar en la clandestinitat. El 1878 va reprendre l’activitat pública a la Tipografia La Acadèmia amb Rafael Farga i Pellicer, que es va erigir com un defensor clau de l’anarcocol·lectivisme.

La seva estratègia es basava en el societarisme, l’acció col·lectiva i la via pacífica. Per Llunas, l’emancipació obrera depenia de la formació, concepte que va sintetitzar en la “dinamita cerebral” per oposar la força de les idees a la violència armada.

De l’abandonament de la militància al periodisme esportiu

Malgrat el seu pacifisme, la seva trajectòria es va veure estroncada per l’atemptat del Corpus Christi el 1896. Detingut i torturat al Castell de Montjuïc, va ser alliberat sense càrrecs per falta de proves.
El desencís davant l’augment de la violència individual i la resposta repressiva de l’Estat el van portar a abandonar la militància activa i les organitzacions llibertàries.
Ja retirat de la política, va reorientar la carrera cap al periodisme esportiu: va administrar Barcelona Sport i, posteriorment, va fundar i dirigir Los Deportes. Als despatxos d’aquesta darrera revista es van celebrar, a finals del 1899, les reunions fundacionals del Futbol Club Barcelona.