Situada al carrer de Saragossa número 29, a tocar de la via Augusta i la plaça de Molina de Barcelona, s’alça la casa de Vil·la Urània, un edifici d’estil neoclàssic que amaga una de les històries científiques i veïnals més fascinants del segle XX a la ciutat. Aquest espai no només destaca per la seva arquitectura representativa d’una època, sinó per haver estat la residència i l’observatori privat d’un dels astrònoms més cèlebres de la història de Catalunya: Josep Comas i Solà.
Un nen prodigi apassionat pel cel
Nascut al si d’una família de la burgesia rural de Tarragona, Comas i Solà va mostrar des de ben jove una gran inquietud per l’astronomia. Als 15 anys, durant una observació al camp a les terres familiars, va presenciar la caiguda d’un meteorit. Amb els coneixements de què disposava en aquell moment, el jove va redactar un estudi detallat sobre el fenomen astronòmic en un francès impecable i el va enviar a L’Astronomie, la revista especialitzada més prestigiosa d’Europa sota la direcció del reconegut Camille Flammarion.
El gest va tenir una repercussió inesperada: Flammarion no només va publicar el treball del jove català, sinó que li va enviar una carta personal per animar-lo a continuar endavant amb la seva vocació científica. Als 18 anys, Comas i Solà es va traslladar a Barcelona per cursar els estudis de físicomatemàtiques, en què va aconseguir les millors qualificacions de la seva promoció.
Una trajectòria de reconeixement internacional i divulgació
Gràcies al brillant expedient acadèmic, Rafael Patxot el va nomenar director Observatori Català a Sant Feliu de Guíxols —construït recentment— , on va començar a acumular descobriments d’abast internacional des de la seva primera setmana en actiu. Més endavant, atret pel seu renom creixent, el senyor Fabra el va fitxar per dirigir l’Observatori Fabra a Barcelona.
Instal·lat de nou a la casa familiar del carrer de Saragossa, l’astrònom va habilitar el terrat per posar-hi el seu telescopi personal. Des d’allà compaginava la recerca científica amb la divulgació cultural, en què organitzava trobades nocturnes amb amics i apropava l’astronomia al gran públic. El seu paper divulgatiu a la ciutat va arribar a ser tan popular que molts ciutadans el consideraven més famós que l’alcalde mateix.
Durant els anys de la Segona República, va defensar fermament una educació ciutadana basada en la ciència i allunyada de la superstició.
Compromís institucional i un comiat singular
El compromís de Comas i Solà amb el país es va mantenir ferm fins als seus últims dies. L’any 1936, tot i trobar-se en una edat avançada, el president Lluís Companys li va oferir el càrrec de director de Meteorologia de Catalunya, una responsabilitat que va acceptar amb la condició de poder continuar amb les seves observacions astronòmiques.
El científic va morir el desembre del 1937 a la seva residència, víctima d’una pneumònia després de treballar de manera incansable fins al darrer moment. El seu comiat fúnebre va reflectir la dualitat del seu reconeixement social: el fèretre va ser portat a homenatge per militants anarquistes abans de ser lliurat a la burgesia barcelonina, que el va introduir al cementiri amb una pompa fúnebre tradicional. Aquest fet el va convertir en l’únic personatge de la història de Barcelona a rebre els dos reconeixements.
El significat darrere del nom de Vil·la Urània
El nom actual de l’edifici, Vil·la Urània, respon a una doble motivació profundament lligada a la trajectòria del científic. D’una banda, fa referència a Urània, la musa grega de l’astronomia. De l’altra, ret homenatge a Urania, la novel·la de ciència-ficció escrita per Camille Flammarion que havia inspirat el jove Comas i Solà durant la seva infantesa a Tarragona.
Després de dècades en què diferents administracions van intentar oblidar la seva figura, l’espai i el record de l’astrònom s’han recuperat gràcies a la perseverança de veïns, familiars, científics i entitats del barri del Ferro, que garanteixen que la memòria d’un dels grans pioners de la ciència catalana continuï viva.
