La Banca Catalana va passar de ser el pal de paller de l’economia del país a convertir-se en la primera taca negra en l’expedient de Jordi Pujol. L’historiador i periodista Rafa Burgos autor del llibre ‘Crema catalana’ ens relata des de l’antiga seu de Banca Catalana al passeig de Gràcia, 84, un cas que va ser l’embrió del cas Pujol.
El banc de l’avi Florenci
Banca Dorca, d’Olot, un petit banc que el pare de Jordi Pujol, l’avi Florenci, va comprar per 12 milions de pessetes amb la idea de fer un gran banc on hi hagués inversió industrial per al país. Va comprar bancs petits, com el Banc de Manresa, el Banc de Barcelona o la Banca Mas Sardà fins aconseguir canviar-li el nom com a Banca Catalana, inaugurant la seu del passeig de Gràcia el dia de Sant Jordi del 1968. L’any 1974-76 Jordi Pujol era el conseller executiu, el màxim representant de l’entitat bancària. Es calcula que entre 1974 i el 1980 hauria obtingut 84 milions de pessetes que curiosament correspondrien en euros els quatre milions de la famosa deixa que Pujol va confessar haver rebut més endavant.
L’escàndol al 1982
Un any abans, el Banc d’Espanya va alertar al 1981 d’un desfalc de 6.000 milions de pessetes als comptes de l’entitat. Part d’aquests diners van anar a empreses dels consellers de l’entitat. També es van tenir indicis que una part de les accions il·lícites van servir per pagar l’impost de succecions de l’herència de Jordi Pujol i la seva germana. Tot plegat va provocar l’obertura d’una investigació per part de dos fiscals: Villarejo i Mena.
El març del 1990 l’Audiència de Barcelona va decretar el sobreseïmet definitiu del sumari contra els antics consellers en no trobar indicis suficients de delicte, malgrat considerar que van poder dur a terme una gestió imprudent i fins i tot desastrosa. L’entitat bancària va acabar formant part del Banc Bilbao Vizcaya – Argentaria. El cas Banca Catalana va ser el primer gran rescat bancari en l’etapa democràtica, uns 2.000 milions d’euros, pagats amb el fons de garantia de dipòsits. Després van venir el cas Banesto i Bankia.
Uns fets que ens explicava al 2018 l’historiador i periodista d’investigació Rafa Burgos en aquest capítol del ‘Va passar aquí’.
