L’escriptor francès Jean Genet va viure durant els anys 30 al barri del Raval, on té una plaça dedicada amb el seu nom. Ricard Ripoll, professor de literatura francesa de la UAB, explica al Va passar aquí que Genet va néixer el 1910 i va tenir una infantesa molt dolenta, perquè no va conèixer el pare i la mare el va abandonar. Va acabar en un reformatori i, finalment, una família el va acollir, però “no va parar de robar”, afegeix Ripoll. D’aquesta manera, va acumular un odi molt gran cap a la societat francesa, que veia molt aburgesada.
L’estada de Jean Genet a Barcelona està documentada a partir del 1933. Hi va arribar atret per la descripció que feien autors com Francis Carco de la ciutat, amb “barris on hi havia una moralitat diferent”, amb “molta llibertat, sexual sobretot”. La seva experiència al barri del Raval la va plasmar en el llibre Diari del lladre.
L’estada de Genet al cor del barri Xino
Ripoll assenyala que Genet es va instal·lar en “pensions de mala mort” al carrer del Migdia, que ja no existeix i es trobava on actualment hi ha l’avinguda de les Drassanes. En el seu llibre descriu “una ciutat molt bruta, on hi havia moltes malalties”, afegeix Ripoll, i “per sobreviure el que feia era prostituir-se”.
En un dels episodis, que transcorre al local de La Criolla del carrer del Cid, 10, parla de la manifestació de les Carolines, un grup de transvestits que van protestar perquè es conservessin uns urinaris on s’exercia la prostitució. Genet explica a Diari del lladre que en aquell moment “no va gosar participar” en aquesta protesta, però després va tenir el remordiment de no haver-ho fet, apunta Ripoll.
Genet “va tenir molta censura a l’època, sobretot en les seves primeres novel·les”, subratlla Ripoll. Assegura que, encara que és un autor poc comercial, quan es parla d’ell “sempre es té al cap un autor lliure en l’escriptura i en la moral i que diu coses que no són majoritàries de la societat”. La traïció, el robatori i l’homosexualitat són els temes de la seva obra.
Jean Genet va marxar de Barcelona el 1933 i va continuar amb la seva vida delictiva i viatgera fins que va morir, el 1986. Va ser enterrat a la ciutat marroquina de Larraix pel seu odi a França.
