Els Jardins de Miramar es van construir per l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Josep Pich, professor d’història contemporània de la UPF, explica al Va passar aquí que aquests jardins es van ubicar just sobre el port perquè a aquesta zona s’havia de fer una part de l’exposició de temàtica nàutica, que finalment no es va dur a terme.
Els jardins amb vista sobre el port
Pich assenyala que la idea de l’Exposició Internacional de Barcelona va ser de l’arquitecte i polític Josep Puig i Cadafalch, que en va ser un dels comissaris juntament amb Francesc Cambó i Joan Pich i Pon. L’objectiu últim era urbanitzar una part substancial de Barcelona i connectar Montjuïc amb la zona del Baix Llobregat. Originàriament l’exposició havia de ser sobre l’electricitat i no estaven previstos aquests jardins, apunta Pich. Però quan s’havia d’inaugurar va començar la Primera Guerra Mundial i es va posposar l’esdeveniment i també es va transformar la idea inicial.
Entre els canvis que es van dur a terme hi havia la construcció dels Jardins de Miramar com a complement d’una mostra sobre nàutica que s’havia de fer al port. Cambó va encarregar el projecte a Jean Claude Nicolas Forestier, que aleshores era ja una persona gran que vivia a París. Per tant, va ser l’arquitecte i jardiner Nicolau Maria Tudurí qui va executar l’obra sobre el terreny.
La irrupció de la dictadura
Pich destaca que els preparatius de l’Exposició Internacional ja estaven “en bona part” enllestits el 1923. Però el cop d’estat de Primo de Rivera del 12 de setembre del 1923 va retardar encara més l’esdeveniment. De fet, Puig i Cadafalch, que també era president de la Mancomunitat, es va haver d’exiliar.
Quan va arribar la dictadura es va trobar que l’Exposició Internacional “estava pràcticament organitzada” i que podia suposar un “reconeixement considerable” del règim a escala internacional, explica Pich. Afegeix que Alfons XIII també ho va veure com una oportunitat per “modernitzar el seu regne”. L’exposició va acabar el gener del 1930 i “malgrat totes les dificultats”, conclou Pich, “van aconseguir urbanitzar una part substancial de la ciutat” i “van deixar un gran llegat a la ciutat de Barcelona”.
