A l’edifici històric de la Universitat de Barcelona hi ha un jardí botànic obert al públic. Des de fa dècades serveix per fer classe de farmàcia i botànica als estudiants de la universitat. Ens ho explicava en Ramon Maria Masalles, professor emèrit de Botànica de la UB
Monument històric i artístic
L’edifici i els jardins de l’Edifici Històric de la UB tenen aproximadament uns 130 anys. El jardí estava associat des del principi al projecte original de l’edifici de la universitat, d’Elies Rogent. L’arquitecte va preveure aquest enjardinament en forma de lletra u.
Els jardins, juntament amb la resta del recinte de la universitat, són monument històric i artístic des del 1970. L’any 1995, el jardí va rebre el nom de Jardí de Ferran Soldevila. Avui el jardí és obert al públic i s’hi pot fer un recorregut guiat amb codis QR.
Funcions pedagògiques a la UB
Inicialment, el jardí estava tancat per tot arreu. La seva funció era únicament docent. S’hi plantaven espècies perquè els farmacèutics coneguessin les plantes medicinals i perquè els estudiants de biologia reconeguessin plantes d’indrets més llunyans.
Als anys 30, la tanca que voltava el jardí es va eliminar i el lloc es va transformar progressivament en un espai públic.
Gran varietat d’espècies al jardí de la UB
Al jardí hi ha unes 250 espècies diferents. Aproximadament, un miler d’exemplars. En destaquen dos pel seu valor: un teix i un gingko. Ambdós són plantes gimnospermes, parents dels pins i dels avets. El gingko és originari de la Xina.
Se suposa que Elies Rogent va incorporar al jardí algunes plantes de l’antic convent del Carme, el primer lloc on es va instal·lar la Universitat de Barcelona en tornar de Cervera. També en podria haver incorporat procedents del Reial Col·legi de Farmàcia i el de Cirurgia.
En un racó del jardí hi ha un tall del tronc d’un gran cedre que va caure fa uns anys i que possiblement fos un dels arbres originals del lloc. Els anells de creixement de la secció de l’arbre demostren que té més de 100 anys, com algunes de les plantes més velles de la casa.
Al llarg del temps, el jardí ha anat incorporant plantes de gairebé tot el món i s’ha convertit en un jardí ornamental.
