Situat a la muntanya de Montjuïc, concretament al carrer del Doctor Font i Quer, el Jardí Botànic de Barcelona es consolida com un espai de referència per a la preservació i divulgació de la flora mediterrània.
De la Ciutadella a Montjuïc: una llarga trajectòria
L’interès per crear un gran jardí botànic a la ciutat té arrels profundes. Històricament, els botànics barcelonins s’havien sentit limitats per l’espai disponible al Parc de la Ciutadella, on es trobava el Museu Martorell i els seus laboratoris associats. La necessitat de créixer va portar a la creació del Jardí Botànic Històric el 1930, però el desig d’un espai més ampli persistia.
Durant els preparatius per als Jocs Olímpics del 1992, es va intentar materialitzar aquest projecte. Tanmateix, la priorització d’infraestructures clau, com ara l’Estadi Olímpic, les piscines Picornell i el Palau Sant Jordi, va ajornar la construcció del jardí. Com a testimoni d’aquella època, un grup de voluntaris de l’associació d’amics va arribar a plantar espècies portades d’Austràlia, les quals van romandre en un viver proper durant gairebé una dècada, esperant el moment oportú.
Finalment, el 1998, les obres es van reprendre amb èxit per culminar en la inauguració de l’espai actual.
Un mosaic de climes mediterranis
El Jardí Botànic de Barcelona destaca per la seva especialització en la flora de regions del món que comparteixen un clima mediterrani, caracteritzat per estius calorosos i secs. Les col·leccions estan organitzades segons aquestes regions geogràfiques:
- Conca mediterrània.
- Sud de Sud-àfrica.
- Part central de Xile.
- Sud d’Austràlia.
- Califòrnia.
- Illes Canàries (un ecosistema singular entre el subtropical i el mediterrani).
Actualment, el recinte acull unes 2.000 espècies diferents, sumant aproximadament 20.000 exemplars entre arbres, arbustos i mates. Una de les peces més destacables del jardí és el Ficus rubiginosa, originari de Queensland (Austràlia), que va ser introduït el 1999. Aquest arbre és especialment famós per les seves arrels aèries, que descendeixen de les branques fins a terra, on s’endureixen i es converteixen en part del tronc, actuant com una crossa natural.
Biodiversitat i conservació
Més enllà de la seva funció botànica, el jardí és un refugi per a la fauna local. S’hi poden trobar des de mamífers, com l’eriçó fosc, fins a diverses espècies d’ocells i amfibis, com ara el tòtil, la granota verda i la reineta, una granota arborícola.
La finalitat primordial d’aquest equipament és la conservació d’un patrimoni viu. Segons els responsables del centre, la tasca es basa en tres pilars fonamentals: mantenir la col·lecció botànica, fomentar la recerca científica i divulgar els valors naturals de la flora mediterrània entre tota la ciutadania.
