El Jardí Botànic Històric de Barcelona és un espai singular amagat als sots de les antigues pedreres de Montjuïc. Aquest enclavament, que combina història i biodiversitat, es va començar a formar després de l’Exposició Internacional del 1929 i, actualment, és un lloc de recerca, conservació i divulgació botànica. Jaume Pàmies Pagès, tècnic del Jardí Botànic Històric, explica al Va passar aquí la seva història i característiques.
De pedrera a jardí botànic
“El 1929 es va fer l’Exposició Internacional que va transformar totalment la muntanya de Montjuïc”, explica Pàmies. Amb la urbanització de la zona, es van construir edificis i infraestructures que van integrar la muntanya a la ciutat.
En aquest context, el Gremi de Ramaderia de Catalunya va finançar per aquest esdeveniment la construcció del pavelló de ramaderia. “Una d’aquestes masies es va enderrocar posteriorment i l’altra es va conservar”, detalla Pàmies. Poc després, botànics del Museu Martorell van començar a utilitzar l’espai per crear un jardí botànic sota la direcció del doctor Pius Font i Quer.
Un microclima únic a Barcelona
L’orografia del jardí, situada dins els sots de les antigues pedreres, ha creat un microclima molt particular. “L’aire fred queda estancat a les parts fondes, i aquí, a vegades, la temperatura pot ser fins a tres, i gairebé quatre graus inferiors a altres llocs de la ciutat”, explica Pàmies. Aquesta característica ha permès la supervivència d’espècies vegetals poc comunes en altres punts de Barcelona.
A més, aquest microclima, sumat a la manca de poda agressiva i a l’absència d’edificis, ha fet que “puguem trobar alguns dels arbres més alts de Barcelona”, destaca Pàmies.
Una funció científica i educativa
Actualment, el Jardí Botànic Històric és molt més que un espai verd: combina la investigació científica, la conservació de col·leccions vegetals i la divulgació. Aquest enfocament també inclou una gestió rigorosa de les plantes. “Nosaltres, ambdós jardins, els tractem com una col·lecció viva” i hi ha una gestió “que ens obliga a etiquetar, georeferenciar, tenir uns codis i una base de dades amb totes les entrades i sortides de cada espècimen”, explica Pàmies.
La ciutadania que visita el Jardí Botànic Històric “amb la frondositat i la vegetació que té, realment, a part de trobar un lloc de tranquil·litat i serenor, no té la sensació de trobar-se en una gran ciutat, ni tan sols en un parc públic”, conclou Pàmies.
