A la Sala Parés, al número 5 del carrer de Petritxol, va tenir lloc la presentació en societat de l’artista Ismael Smith el 1906. Sebastià Portell Clar, escriptor i autor de la novel·la Les altures, explica al Va passar aquí que Smith “va ser un escultor, pintor i gravador català de principis del segle XX”. Assenyala que “va ser la gran promesa del noucentisme i del tardomodernisme“, però finalment “va ser bandejat per tots aquells crítics i companys que l’havien enaltit”.
Un artista transgressor
Portell destaca que “l’art d’Ismael Smith és absolutament transgressor en totes i cadascuna de les èpoques en què ens fixem”. Remarca que “és un art que qüestiona les normes i les estructures socials imposades per l’Església, la noció de parella i de família, el binarisme de gèneres i les normes de la sexualitat de la Catalunya de principis del segle XX”.
Tot i això, Eugeni d’Ors en un article va proposar Smith com a model del noucentisme. Però anys després, assenyala Portell, “es va fer evident que ell traspassava aquest corrent artístic i anava per un camí propi, com fan els grans artistes”.
Portell explica que a “Smith ens l’hem d’imaginar en una Barcelona que està eclosionant, on hi ha una gran diversitat de propostes artístiques“. A més, afegeix Portell, “es troba en un entorn absolutament bohemi, en una Barcelona plena de cafès, bars i licoreries on entra en contacte amb diversos cercles”, com els anarquistes, modernistes i noucentistes. En aquest àmbit, afirma Portell, Smith “es fa persona” i es va emprovant diverses identitats que, després, es podran reconèixer a la seva carrera artística.
La novel·la inspirada en Smith
Portell va escriure la novel·la Les altures inspirant-se en la vida d’Ismael Smith. Va posar aquest títol “perquè pensava que la idea d’èxit i fracàs artístic també és un lloc des d’on fa molt mal caure“. De fet, Ismael Smith va acabar vivint a Nova York amb la seva família i va morir en un centre psiquiàtric l’any 1972.
Portell destaca que a mesura que l’obra de Smith va evolucionant “trobem traces d’una salut mental cada vegada més problemàtica, i que en el seu moment va ser condemnada”. Portell considera que segurament aquesta malaltia avui seria estudiada, acompanyada i no condemnada, com ho va ser en el seu moment.
