Irene Polo va exercir el periodisme durant els anys de la Segona República i va aconseguir fer-se un nom entre els seus companys homes de professió. Pilar Tur Fernández de Sevilla, coeditora de La fascinació del periodisme, destaca al programa Va passar aquí que Irene Polo “va ser una periodista professional en una època en què a vegades el periodisme es compatibilitzava amb altres professions com la política o la literatura”.
Origen humil
Irene Polo va néixer el novembre del 1909 en el si d’una família humil i el seu pare va morir jove. Això va fer que ella comencés a treballar de seguida per mantenir la família, remarca Pilar Tur, ja que era la més gran de tres germanes.
Va començar signant articles sobre cinema a revistes i diaris, però va ser a partir del 1930 quan el seu nom va aparèixer a mitjans generalistes. Polo va començar a publicar articles a Las Noticias, que era un diari en castellà important i força conegut. Eren escrits molt costumistes sobre Barcelona i també va començar a fer articles de contingut més social.
Però l’esclat d’Irene Polo com a periodista, assenyala Tur, té lloc quan va començar a treballar al diari L’Opinió. En aquell moment, vivia al número 56 de l’avinguda de Gaudí, a la sisena planta. Va escriure a la secció de treball laboral i això la va enfrontar amb la CNT, perquè ella era contrària a la influència que la FAI tenia dins d’aquest sindicat.
Tur remarca que Irene Polo va ser una persona d’esquerres i “va criticar la influència que la FAI tenia dins d’aquest sindicat”. Tur assenyala que “durant aquesta època és quan va fer els grans reportatges i es va rebel·lar com la gran periodista que va ser”. Va cobrir esdeveniments importants com una vaga a la conca minera, manifestacions o el judici a la Generalitat pels fets d’Octubre del 1934.
Va ser retirada de la professió i va marxar a Amèrica
El gener del 1936, explica Tur, la majoria de diaris de Barcelona van publicar la notícia que Irene Polo deixava el periodisme per marxar com a secretària de la companyia teatral de l’actriu Margarida Xirgu. Però poc després de començar la gira a Sud-amèrica va esclatar la Guerra Civil i es va establir a l’Argentina.
A partir de les cartes que Irene Polo va escriure al pintor Miquell Villà, Tur explica que han pogut documentar la forta depressió que ella va començar a patir i que va desembocar en el seu suïcidi el 3 d’abril del 1942 als 32 anys d’edat. Tur remarca que el fet de ser dona, periodista, haver tingut una carrera tan curta i no haver pogut tornar a Catalunya per reprendre la professió ha fet que Irene Polo sigui oblidada moltes vegades i que als estudis de periodisme no se li reconegui “el paper tan important que va tenir”.
