Unes excavacions arqueològiques dutes a terme al cor del barri del Raval de Barcelona van treure a la llum l’instrument sonor més antic trobat mai. La troballa, que correspon a un corn marí datat de fa aproximadament uns 6.000 anys, s’ubica cronològicament en el període del neolític mitjà.
Els treballs es van desenvolupar entre els anys 2007 i 2009 a la plaça de Salvador Seguí, justament davant l’edifici actual de la Filmoteca de Catalunya. L’actuació va consistir en una excavació arqueològica preventiva realitzada durant les obres de construcció de l’equipament cultural, amb l’expectativa de localitzar restes d’una zona altament ocupada al llarg de mil·lennis.
Un jaciment ric en restes prehistòriques
El solar excavat, conegut com el jaciment d’Espalter I, va lliurar restes arqueològiques que abasten des de l’època neolítica fins pràcticament l’edat contemporània. Tot i això, les estructures més nombroses i rellevants pertanyen al neolític mitjà.
En aquest espai es van documentar tres grans estructures: una sitja, un sepulcre de fossa amb el cos d’una dona d’entre 35 i 45 anys enterrada en un forat circular al terra, i un gran retall de forma elíptica. Va ser precisament en aquest últim element on va aparèixer el corn marí.
Les comunitats instal·lades en aquesta zona durant el neolític van constituir els primers habitants estables i sedentaris del pla de Barcelona, pioners en la pràctica de l’agricultura i la ramaderia. Gràcies a la proximitat del mar i a la fertilitat dels terrenys, aquests grups podien generar excedents per comerciar amb altres poblacions properes.
Característiques i ús del corn marí
Els corns s’elaboraven a partir de closques o cargols de grans mol·luscs marins als quals es practicava un tall a l’extrem estret o apical. Aquesta obertura permetia a l’intèrpret bufar a través de la vibració dels llavis, de manera similar a com es fa amb una trompa o una trompeta.
La propietat fonamental d’aquests instruments radicava en la seva capacitat per assolir intensitats sonores inusuals per l’època, en un moment en què la tecnologia acústica era molt limitada. Això permetia fer-se escoltar a distàncies impensables fins aleshores.
A la superfície de la peça es conserven diverses marques, com petits forats i vermiculacions, que evidencien que l’objecte va ser recuperat del mar un cop l’animal ja era mort. Fenòmens similars s’han documentat en altres punts de Catalunya amb una cronologia equivalent de fa uns 6.000 anys.
Segons els especialistes, la peça no es classifica pròpiament com un instrument musical destinat a la producció d’una manifestació cultural o artística, sinó com un estri amb una finalitat pragmàtica. Servia principalment per emetre senyals i coordinar activitats econòmiques de l’època com la pesca, l’agricultura i la mineria, ja que s’han localitzat corns del mateix tipus en indrets com les mines neolítiques de Gavà.
Actualment, el corn marí es troba conservat i custodiat als fons del Museu d’Història de Barcelona.
Per la seva cronologia i pels materials recuperats al seu costat, els experts ratifiquen que es tracta de l’instrument sonor més antic de tot el terme municipal de Barcelona.
