L’Institut Francès de Barcelona va acollir els intel·lectuals i artistes catalans durant els anys més durs del franquisme. Així ho explica al Va passar aquí Guillaume Horn, historiador de la comunitat francesa de Barcelona, que assenyala que aquesta institució va passar per tres etapes.
L’edifici del carrer de Provença
La primera etapa de l’Institut Francès, segons explica Guillaume Horn, va començar el 1921, quan l’edifici estava ubicat al carrer de Provença, 325. Es tracta d’una època propera als moviments catalanistes, sobretot durant la Segona República.
L’etapa següent va començar el 1939, quan Franco va guanyar la Guerra Civil. A partir d’aquell moment, assegura Horn, es va nomenar un nou director, Pierre Deffontaines, un catòlic més o menys compatible amb el nou règim.
El novembre del 1942 els alemanys van envair el sud de França i els francesos de Barcelona van refusar aquesta invasió i van crear una forma de dissidència. Però al maig del 1943 Vichy els va fer fora de l’edifici del carrer de Provença, 325, i Deffontaines i els seus amics es van instal·lar a l’edifici de la Gran Via, 617.
L’Institut Francès a la Gran Via
Horn assegura que Pierre Deffontaines i els seus amics es van poder instal·lar a l’edifici de la Gran Via gràcies a l’ajuda econòmica dels americans i dels catalans enamorats de París i França. Inicialment, l’Institut Francès va representar la resistència francesa, però a partir del 1945 també es va transformar en un lloc de resistència cultural catalana.
Els catalans van obrir diversos cercles com el Cercle Maillol, on hi havia Antoni Tàpies i Josep Guinovart. També van crear un cercle de literatura, amb Jordi Sarsanedas i Maria Aurèlia Capmany. A més, l’Institut Francès va oferir beques a artistes i intel·lectuals catalans per poder creuar la frontera i anar a estudiar a França.
Malgrat que l’Institut Francès tenia força llibertat, Horn remarca que “el franquisme exercia la censura sempre que podia i algunes conferències i activitats van ser prohibides pel règim”. El 1976 va començar la tercera etapa amb l’arribada de la democràcia i el trasllat a l’edifici del carrer de Moià, 8. Horn assenyala que això farà canviar les seves activitats culturals, però “tot i que han passat els anys, l’Institut Francès continua sent una casa que acull molts catalans enamorats de França“.
