A la plaça del Canonge Rodó hi havia, a finals del segle XIX, l’antiga església de Sant Martí del Clot, un temple d’estil neogòtic fet per l’arquitecte Josep Simó i Fontcoberta entre 1863 i 1882. Jordi Morell, historiador del Taller d’Història del Clot – Camp de l’Arpa, explica al Va passar aquí que aquesta església es va destruir “en dues ocasions: l’any 1909, durant la Setmana Tràgica, i a l’inici de la Guerra Civil“.
Morell assenyala que “la Setmana Tràgica es va viure aquí, al barri, d’una forma molt intensa”. El temple fou atacat el 27 de juliol de 1909 a les quatre de la tarda “per grups de vaguistes i de gent que volia passar comptes amb l’església”, relata Morell.
El rector d’aleshores, Miquel Roura, ho va descriure en un llibret publicat el 1910. S’hi explica que, en un primer moment, es volia quedar dins el temple i acceptar el martiri, però va acabar refugiant-se en un hort proper amb dos vicaris i un sagristà. Aquella mateixa nit van fugir cap a Gràcia i després cap al Maresme.
Destrucció total i reconstrucció
La parròquia va reprendre l’activitat el 8 de setembre de 1909, un dia després del retorn de Roura. Tot seguit, s’hi va iniciar una primera reconstrucció. Però el destí no havia acabat amb l’església. El 19 de juliol de 1936, només començar la Guerra Civil, fou altre cop assaltada, saquejada i incendiada.
“L’edifici queda en ruïnes”, afirma Morell. En aquest cas, la destrucció va ser completa i es va decidir enderrocar el que quedava, tant per recuperar materials com per seguretat, ja que “els nens hi anaven a jugar i més d’un havia pres mal”, apunta Morell.
El projecte per a una nova església no va veure la llum fins acabada la guerra. L’any 1941, sota la iniciativa del rector Francesc Barjau, es crea una comissió d’obres que “se’n va sortir amb el seu intent i la seva voluntat de dotar altre cop d’un temple religiós el barri del Clot”, conclou Morell.
