Imatge de l'autor/a
Imatge de l'autor/a

L’Hostal Flor del Lliri va ser conegut per les seves saboroses mandonguilles amb regust de carn humana. Ho explicava Alba Casaramona, humanista i guia de Cultruta, en aquest capítol del programa ‘Va passar aquí‘.

En època romana, el carrer dels Carders era una de les principals vies d’accés a la ciutat. En aquesta via hi havia molts hostals per atendre els viatgers que venien de França, com l’Hostal de la Bona Sort, l’Hostal de l’Estenyer o l’Hostal de la Flor del Lliri.

L’Hostal Flor del Lliri era molt conegut perquè era diferent de la resta. Era més luxós i disposava d’una habitació més espaiosa del normal, amb un llit més ample i llençols més fins. A més, oferia als hostes més rics un servei de seguretat per vigilar les mercaderies o altres propietats. L’hostal, també era conegut pel seu deliciós guisat de carn, a un preu singularment barat. Però el local amagava un terrible secret.

Quan un hoste ric i amb diners visitava la Flor del Lliri, el propietari situava una persona de seguretat a l’exterior de la seva habitació a l’espera que s’adormís. Quan l’hoste s’adormia, el vigilant activava un mecanisme que plegava el llit en dos i el deixava atrapat. Després l’assassinava a ganivetades i li prenia els diners. L’endemà, els assassins esquarteraven el cadàver i el guisaven per servir-lo als clients en forma de delicioses mandonguilles o d’exquisits canelons.

Segons la llegenda, un bon dia, l’hostalera de la Flor del Lliri va ser conscient del què estava passant i li va voler explicar a un hoste jove amb el qual havia establert una relació. Una nit, el jove va convidar l’hostalera a visitar-la a la seva habitació i ella li va proposar una prova d’amor. Li va dir que s’esperés darrera de la porta de l’habitació amb una espasa i estigués atent. Quan el vigilant, com feia sempre, va entrar a l’habitació a matar l’hoste, aquest l’estava esperant i va aconseguir matar-lo. Després, ell i l’hostalera van anar a la casa de la ciutat a denunciar els fets que succeïen a la Flor del Lliri i van viure feliços per sempre més.